Dia rere dia veiem com, malgrat que les retallades s’executen a les nostres Universitats, en realitat, s'ideen des dels governs autonòmics o des de Madrid. Veiem com als passadissos dels nostres centres, lloc on hi fem vida, s'hipoteca el nostre futur. Sovint veiem com a aquells mateixos que ens fan classe i que de forma pública es pronuncien en contra de les retallades, no els tremola el pols a l'hora d'aprovar plans docents i pressupostos que accepten acomiadaments, que accepten augments de taxes, que accepten l'exclusió de les classes populars de l'accés de l'Educació.
Aquestes imposicions locals que vivim en el nostre dia a dia s’executen sempre sota l'excusa de que no hi ha alternativa, de que no s'hi pot fer res, que estan complint ordres “de dalt”. La Història però, ens ha ensenyat que aquests arguments s'han fet servir sempre per justificar els actes més perversos comesos contra la humanitat, que aquests arguments s'han fet servir per tapar la covardia i la connivència amb certes pràctiques immorals per afavorir els seus interessos personals. És per això que des del SEPC denunciem i volem fer explícita la hipocresia dels equips deganals i rectorals, que mentre clamen contra les retallades, són els responsables d’aprovar-es a les juntes, els claustres i els consells de govern.
Així, també volem recordar una altra lliçó que ens ha donat la Història: sempre hi ha alguna cosa que a fer. En aquest sentit, si no ens deixen triar quina Educació volem, si ens manlleven les regnes del nostre destí, si no som nosaltres les que podem decidir com ha de ser el nostre futur, el primer que hem de fer és no permetre que ningú ho faci tampoc per nosaltres. En el context general actual, la democràcia és presonera d’institucions que tenen tot el poder a les seves mans quan es tracta d’atacar els interessos i les necessitats de les classes populars, però, en canvi, no el tenen quan cal defensar-les.
A la Universitat, això es personalitza en òrgans institucionals com el Consell de Govern o les Juntes de Facultat. Nosaltres, l’últim esglaó dins la jerarquia universitària hem decidit, doncs, que volem recuperar la nostra sobirania i el nostre dret com a persones de decidir el que volem per les nostres vides. Des del SEPC entenem que les classes populars som una sola classe, i que, per això, ens hem d’unir contra els que ens imposen els seus interessos, allà on tinguem força per fer-nos escoltar, que és en els nostres espais locals de cada dia; les nostres universitats.
Davant d'aquesta situació les estudiants no ens quedarem de braços creuats i des d’aquests espais començarem a revertir la dinàmica del seu poder. Hem arribat a un punt en el qual l'única manera de salvaguardar la democràcia i la sobirania del poble és impedir el funcionament de les institucions ideades per la burgesia. Per això, hem decidit desobeir i aturar qualsevol espai de decisió on es vagin a aprovar pressupostos que porten a la misèria, a acomiadaments, a desmantellar el nostre present i futur. Per això, serem a cada universitat, a cada Consell de Govern, a cada acte on es convidin als culpables de la nostra decisió; hem decidit que podem decidir.
Aquest text vol ser una crida a la desobediència, una crida a l'apoderament de les classes populars, a l'apoderament de les estudiants i les treballadores a les universitats; una crida a no permetre que les elits decideixin el futur del poble. Aquest text vol ser una declaració ben clara: les estudiants no permetrem l'aprovació de cap pressupost o pla docent contrari als interessos del poble treballador.
Visca la terra, i mori la mala governança!
