Les nostres escoles, els nostres instituts i les nostres universitats són escenaris del boicot que pateix l’integritat de l’ensenyament públic i així, mitjançant el moviment assembleari, els estudiants hem assumit el dret, la responsabilitat i el deure de mobilitzar-nos i fer front a la situació. Una situació que deixa en plena degradació un ensenyament que ja té moltes mencances i que els plans d’estudis actuals i els que estan per venir l’únic que fan és agreujar el dia a dia dels quals hi treballen o en són usuàris.
L’ensenyament, entes com una inversió per les classes populars i una despesa pels governants, és víctima de retallades pressupostàries que redueixen la massa salarial de mestres i professors, com l’acomiadament de centenars d’aquests. És víctima també de l’injecció de capital privat als centres d’estudis que condicionen els plans docents, de l’augment dels preus de les matrícules de grau i màster. La massifiació de les aules i l’incompatibilitat dels Pla Bolonya amb l’actual conjuntura de les universitats no ha fet més que perjudicar, un cop més, els estudiants d’aquestes. Com a moviment estudiantil tampoc podem obviar els durs atacs que esta patint el català arreu dels Països Catalans, fet que també ha unit tots els centres educatius per mostrar la desobediència davant les sentències dels Tribunals Espanyols, que l’únic que fan es reafirmar l’espanyolització que pateixen les nostres aules. La repressió vers els activistes estudiants que lluiten des de la LOU, Bolonya i ara, és un clar atac cap a aquell moviment que ha estat el protagonista de moltíssimes mobilitzacions que visualitzen la problemàtica educativa i pressionen les administracions públiques a posicionar-se, obviament, a favor dels culpables de la crisi ecònomica i dels qui ens han portat a la deriva.
Com podem comprovar, la llista de motius pels quals hem de buidar les aules i prendre els carrers és prou llarg i el debat sobre aquestes qüestions molt ampli. Un cop més, aquest curs, assenyalarem a qui ens ha portat a aquesta situació que sols beneficia a uns pocs adinerats. El 22 de Maig, plantem cara a l’augment de taxes, a les retallades i als acomiadaments perquè lluitarem fins al final per un ensenyament gratuït, públic i de qualitat.
Us animem a sumar-vos a totes les convocatòries que en breus us farem arribar i que participeu en la defensa dels serveis públics.
L’ensenyament és un dret, defensar-lo és un deure.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans [SEPC]
