“QUE NO ENS RETALLEN LA IDENTITAT,
SOM PAÏSOS CATALANS”
Com cada 25 d'abril l'Esquerra Independentista convoca enguany a manifestar-se a València per exigir la independència completa dels Països Catalans. 305 anys després de la batalla d'Almansa milers de persones eixiran de nou al carrer per reclamar que el nostre poble puga decidir el seu futur lliurement, sense imposicions ni renúncies de cap tipus.
Les darreres commemoracions de la Diada del País Valencià han estat marcades pels efectes que la crisi del sistema capitalista, causada per l'esclafit de la bombolla immobiliària i l'economia especulativa, estan fent recaure sobre les classes populars i el 2012 no suposarà cap canvi de tendència; ans al contrari, ens trobem davant la major ofensiva contra els drets socials i laborals de la història recent de la nostra terra.
Els executius autonòmics del País Valencià, les Illes Balears i el Principat de Catalunya estan actuant de manera gairebé simètrica davant el context econòmic: seguint el dictat de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional i amb l'excusa de l'austeritat i l'eficiència, la seua resposta davant la recessió no és altra que les retallades en serveis públics fonamentals com són l'educació i la sanitat, bàsics per a garantir una vida digna a les classes populars, les més afectades per una crisi de la que no són responsables.
Al mateix temps, des de Madrid el Partit Popular ha anunciat una reforma laboral que, fent una passa més enllà en les polítiques antisocials que dugué a terme l'anterior govern del PSOE, significarà el major atac que es recorda contra els drets de la classe treballadora, adquirits després de molts anys de lluita i sacrifici.
La reforma laboral, a més a més, no combatrà els escandalosos índexs d'atur, sinó que farà encara més precàries les condicions laborals de la majoria de la població i atorgarà encara més poder a la patronal. Els atacs contra els Països Catalans no s'aturen ací, ja que l'espanyolisme ha engegat una campanya atroç contra la llengua catalana: al País Valencià estan amenaçades les línies en valencià; a les Illes Balears el català ha deixat de ser un requisit per accedir a la funció pública i s'ha obert la porta a la castellanització de la toponímia oficial; i al Principat el Tribunal Superior de Justícia ha posat en perill la immersió lingüística en el sistema educatiu.
A tots aquests mals s'afegeix una altra xacra que forma part indissoluble del sistema institucional de l'estat espanyol: la corrupció política. Els nombrosos casos que cada dia es destapen al País Valencià -amb la vergonyosa absolució de l'expresident Camps- o els nombrosos sumaris oberts a les Illes Balears, amb condemna de Jaume Matas inclosa, reforcen la idea que l'EI defensa des del seu naixement: aquest sistema no serveix i cal lluitar per un nou model socioeconòmic.
El panorama, però no és tan desolador com puga semblar. A Mallorca el moviment de resistència al govern anticatalà de Bauzá -on l'EI juga un paper fonamental- aglutina cada vegada més suport. A València l'alumnat de l'institut Lluís Vives ha donat un gran exemple de consciència política i de combativitat davant les retallades i, sobretot, davant la brutal repressió policíaca. I de la primavera valenciana es va passar a la intifalla, una festiva i cada vegada més seguida protesta contra les retallades i agressions de tota mena que en les darreres Falles va mostrar que l'hegemonia social de la dreta espanyola al cap i casal del País Valencià comença a trontollar.
Finalment, l'alt grau de conflictivitat assolit el passat 29 de març durant la vaga general va permetre constatar que cada vegada són més les persones que han pres consciència que cal dir prou al capitalisme i construir una alternativa justa al model neoliberal que ens volen imposar. És aquesta constatació la que ha fet que els governs estatal i autonòmic del Principat hagen respost a l'èxit de la convocatòria amb la repressió policíaca que van patir aquell mateix dia nombrosos vaguistes i amb les amenaces de noves retallades de llibertats.
Per tot això les organitzacions de l'EI ens afermem en la nostra feina de base junt a tots els col·lectius i entitats rupturistes que es neguen a acceptar que el món en què vivim és l'únic possible. Estem segurs que aquesta suma de forces, la unitat popular, és la que ens permetrà bastir un sistema en què l'economia estiga al servei de les persones i en el qual els pobles puguen exercir el seu dret a regir-se per ells mateixos. Sabem que serà dur, però també sabem que la lluita és l'únic camí. I no només lluitarem, sinó que vencerem.
