divendres, 28 d’octubre del 2011
dijous, 27 d’octubre del 2011
17 de Novembre: Vaga i manifestació per la universitat pública
L'educació està essent, actualment, un dels àmbits més castigats per la crisi, una crisi que no hem provocat i que està derivant en l'aplicació, a tot l'Estat Espanyol, de polítiques neoliberals que tenen en les retallades i la privatització les seues consequències més directes.
Dia rere dia veiem com es concedeixen espais públics per a la construcció de centres privats, com les condicions de treball del personal docent van empitjorant ambl'excusa de la crisi... L'ensenyament superior no ha quedat al marge d'aquests fets, com a exemple tenim l'externalització de serveis de la universitat o l'aplicació, primer, de l'Espai Europreu d'Ensenyament Superior i de l'Estratègia Universitària 2015 després. Tot plegat ens fa questionar el carácter públic de l'ensenyament a tots els nivells i és per això que des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans us convidem a participar el proper 17 de Novembre a la manifestació que tindrà lloc a les 12 hores a la Plaça de la Independència (La Farola) i que s'enmarca dins de les protestes estudiantils que tindran lloc aquest mateix dia, no només a tots els Països Catalans sino arreu d'Europa.
Perquè si no defensem l'ensenyament públic, ningú ho farà per nosaltres!
Octubre de 2011
Castelló de la Plana
Països Catalans
dimarts, 25 d’octubre del 2011
El SEPC portarà la vaga general d'universitats convocada pel 17-N arreu dels Països Catalans
El passat 8 d'octubre la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) convocà una Assemblea General d'Universitats catalanes on s'abordà un debat al voltant d'una estratègia unitària de mobilitzacions. Els acords principals es situaren en la necessitat de generar un discurs que faciliti l'activació popular i la realització d'accions i mobilitzacions que escenifiquin la defensa de la universitat catalana com un servei d'interès públic. La iniciativa més aclamada fou la convocatòria pel proper 17 de novembre d'una vaga general a les universitats catalanes.
Durant aquests dies s'està desenvolupant una campanya de divulgació i sensibilització dels motius de la convocatòria per part de les diferents plataformes unitàries a cada campus. Tanmateix resulta capital la ratificació que en facin les Assemblees Generals d'Estudiants, PDI i PAS de totes les universitats.
Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització present a totes les universitats catalanes volem manifestar les següents consideracions:
- La convocatòria de vaga general s'ha de comprendre com l'inici d'un cicle de mobilitzacions per la consecució d'un model d'universitat vertitablement pública. Una primera etapa que pren els reptes de posar fre a les retallades pressupostàries que minven la qualitat acadèmica i precaritzen les condicions d'estudi i feina, però també de bloquejar les pretensions del teixit empresarial d'apoderar-se de la governança universitària.
- L'èxit de la mobilització rau en la materialització d'un conflicte obert entre la comunitat universitària i les autoritats acadèmiques i governamentals. És necessari doncs adoptar marcs d'interpretació propis i realitzar pràctiques d'acció col·lectiva combatives que possibilitin un escenari de ruptura amb l'actual sistema.
- La participació multitudinària de la comunitat universitària és cardinal a l'hora de decantar la correlació de forces, però també s'ha de comptar amb les futures generacions d'estudiants universitaris, és a dir, els nois i noies que ara mateix estan cursant estudis de secundària o cicles formatius.
Així doncs el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans anuncia l'adhesió a la convocatòria de vaga general d'estudiants llençada per la PUDUP. Tanmateix aquesta es farà extensiva a tot l'àmbit nacional dels Països Catalans amb la voluntat d'abastar totes les universitats, instituts de secundària i de cicles formatius. Ens comprometem a impulsar accions i mobilitzacions en el marc dels diferents espais unitaris de referència de cada centre d'estudis, tal com hem anat fent fins ara. En els propers dies facilitarem més informació sobre les convocatòries i documentació sobre la postura del SEPC en els temes d'actualitat universitària.
Finalment fem una crida a tots els estudiants dels Països Catalans a participar de la vaga general d'estudiants del proper 17 de novembre, així com a organitzar-se al seu centre d'estudis en espais democràtics i participatius.
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 25 d'octubre de 2011
dissabte, 22 d’octubre del 2011
Front d'Estudiants per la Universitat Públic (FEUP)
Qui som?
El Front d’Estudiants per la Universitat Pública naix de la voluntat de l’estudiantat de la Universitat Jaume I d’unir-nos per construir un veritable ensenyament públic, on siguen els criteris acadèmics els que primen, i no els mercantilitzadors. Aquesta iniciativa ha sigut impulsada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Acontracorrent-UJI. Es tracta d’articular una resposta estudiantil forta i cohesionada davant la feble situació del moviment estudiantil a la nostra universitat.
Què volem?
Volem, des de la unitat dels estudiants de la UJI, vertebrar una proposta per la universitat pública, bastint un moviment d’oposició front a l’Estratègia Universitat 2015, que és la principal amenaça avui en dia. Entre altres mesures, els estudiants estan patint ja la pujada de taxes i la discriminació que suposa quedar-se fora del Campus d’Excel•lència.
Com funcionem?
El funcionament del Front d’Estudiants per la Universitat Pública és totalment participatiu i horitzontal, és a dir, tots els membres (tant col•lectius com individuals) prenen de forma conjunta les decisions i actuacions que s’han de dur a terme.
Per tot això convoquem a tots aquells que vullguen participar en aquest projecte, a una primera assemblea oberta que tindrà lloc el dimecres 26 d’octubre a les 13:00h. en l’aula HA1206AA de FCHS.
Està en joc la universitat pública, participa!
El Front d’Estudiants per la Universitat Pública naix de la voluntat de l’estudiantat de la Universitat Jaume I d’unir-nos per construir un veritable ensenyament públic, on siguen els criteris acadèmics els que primen, i no els mercantilitzadors. Aquesta iniciativa ha sigut impulsada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Acontracorrent-UJI. Es tracta d’articular una resposta estudiantil forta i cohesionada davant la feble situació del moviment estudiantil a la nostra universitat.
Què volem?
Volem, des de la unitat dels estudiants de la UJI, vertebrar una proposta per la universitat pública, bastint un moviment d’oposició front a l’Estratègia Universitat 2015, que és la principal amenaça avui en dia. Entre altres mesures, els estudiants estan patint ja la pujada de taxes i la discriminació que suposa quedar-se fora del Campus d’Excel•lència.
Com funcionem?
El funcionament del Front d’Estudiants per la Universitat Pública és totalment participatiu i horitzontal, és a dir, tots els membres (tant col•lectius com individuals) prenen de forma conjunta les decisions i actuacions que s’han de dur a terme.
Per tot això convoquem a tots aquells que vullguen participar en aquest projecte, a una primera assemblea oberta que tindrà lloc el dimecres 26 d’octubre a les 13:00h. en l’aula HA1206AA de FCHS.
Està en joc la universitat pública, participa!
divendres, 21 d’octubre del 2011
divendres, 7 d’octubre del 2011
Activitats del SEPC a la setmana de benvinguda
Activitats del SEPC a la setmana de benvinguda:
Dilluns 17 d'octubre
12 h. Presentació del SEPC. Aula HA0006AA, Facultat d'Humanes18 h. Taller de samarretes. Porta la teua samarreta i personalitza-la. Junt a la caseta de la fira d'associacions
Dimarts 18 d'octubre
12 h. Assemblea oberta. A l'Àgora
Dimecres 19 d'octubre
12 h. Mostra de cultura popular i begudes de la terra. A la caseta de la fira d'associacions
18 h. Mural reivindicatiu. A l'Àgora
Dijous 20 d'octubre
12 h. Documental "Reflexiones para la lucha. Revolución estudiantil a Chile". Aula Magna, Facultat d'Humanes
18 h. Performance. A l'Àgora
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-UJI)
Castelló, a octubre de 2011
Defensem la llengua! Lluitem pel país!
Sovint quan commemorem una diada i eixim al carrer a manifestar-nos per reivindicar els nostres drets i protestar contra els atacs del govern, ja siga l’autonòmic o el de Madrid, ho fem amb la sensació d’estar repetint la mateixa historia de l’any anterior, sentim que estem en el mateix punt, veiem una situació d’estancament. Este any tanmateix, la diada del 9 d’Octubre arriba amb un estat de coses molt diferent. Tot s’està desestabilitzant, el panorama polític trontolla, tot està canviant, en unes ocassions per a bé i en la major part per a mal. Estem inmersos en una profunda crisi, però no només en una crisi económica, sinó en una crisi social, en una crisi de govern, en una crisi de model d’estat.
I és una crisi que està provocant estralls en el nostre poble, amb un índex d’atur que ja supera el 24% en el País Valencià, amb una economia destroçada pel derrumbament del sector de la construcció, la desfeta ja fa anys de l’agricultura i la indústria, i una caiguda cada vegada més profunda del sector serveis. Els salaris es redueixen, no paren de tancar empreses i els EROs amenacen els llocs de treball de milers de valencians.
Al mateix temps des del govern de Madrid han alimentat amb fons públics el sector financer, als mateixos bancs i agents que han provocat una crisi económica mundial. S’han llençat amplies reformes de signe neoliberal com la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma de la constitució. Entre totes les administracions; l’ajuntament, el govern autonòmic i el de Madrid s’estan acabant de carregar els serveis públics mitjançant la privatització i les retallades en els serveis socials bàsics com la educació, la sanitat o les prestacions per l’atur.
Una bona part del nostre poble se n’ha adonat del rerefons que té esta crisi, el model antidemocràtic d’estat i de govern, de la intervenció sota mà en els afers interns de l’estat espanyol dels agents econòmics com la CEOE o els grans bancs, i d’organismes internacionals com l’FMI, el Banc Mundial o la propia Unió Europea dirigida per Alemanya i França. De la vulneració dels drets polítics i socials de les persones, intrasigència dels polítics a qué les persones del carrer intervinguen en la vida política, i a la manca de transparencia i la corrupció.
I justament a casa nostra en sabem molt de tot això, sobretot pel que fa a la corrupció, que en els últims mesos ha desmantetllat gran part de la direcció del PP valencià, i que els ha obligat a posar a una titella com Carlos Fabra al càrrec de la Generalitat. Han canviat a un president acusat de corrupció, per un altre pertanyent al clan polític dels Fabra, el més corrupte i caciquista de tot el país, i que controla per estos mètodes i des de fa generacions les institucions de Castelló.
Però també en sabem molt, perquè tota la vida ho hem hagut de patir, de la vulneració dels nostres drets socials com a poble, i com a persones, especialment pel qué a la qüestió cultural i lingüística. En lo que portem d’any el govern de la Generalitat ha tallat les emisions de TV3 al País Valencià, ha proposat una llei per a l’eliminació de la línea d’ensenyament en valencià, ha assetjat continuament i amenaça amb carregar-se a entitats culturals com ACPV, i per suposat novament ha impedit que milers de xiquets valencians puguen estudiar en la nostra llengua per falta de places en valencià.
I este no és un problema exclussiu que ens afecte als valencians, sinó que és extensible arreu dels Països Catalans. A les Illes el govern del PP també amenaça amb eliminar la línea d’ensenyament en català i ha tancat mitjans de comunicació Radio Televisió de Mallorca, i al Principat de Catalunya el Tribunal Superior de Justicia ha ratificat una sentència per tal d’eliminar la inmersió lingüística, l’única garantia de que el català fora après i utilitzat donada la seua discriminació com a llengua d’ús quotidià al carrer, i la seua minorització respecte al castellà. Una situació que es veu agreujada en el cas de les Illes i del País Valencià.
La nostra llengua suposa un greuge, un atac a les essències del nacionalisme espanyol, una proba fefaent de que som un poble amb la seua propia identitat i les seues singularitats, i de que això està per damunt dels seus deliris de grandesa hispànica. És per això que necesiten atacar la nostra llengua, mantindre-la apartada de la vida pública, arraconada i menystinguda com un reducte folclòric sense importància, que no els amenace ni els faça ombra. I per això no poden permetre que el valencià siga elevat a la categoria de llengua nacional dels valencians, perquè no poden permetre que es dubte de la seua noció d’Espanya.
Però a nosaltres no ens interessa seguir rendint-li glòries a Espanya. No ens interessa, haver de mantindre per més temps un estat en crisi. Ni tampoc viure patint les polítiques antisocials dels seus governs i els desastres econòmics que generen. I ni molt menys ens interessa haver de suportar els traumes i les deficiències del nacionalisme espanyol reflectides en els atacs contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic.
I perquè estimem el nostre país, perquè volem mantindre vives la nostra llengua i la nostra cultura, perquè aspirem a que este poble puga viure i treballar en unes condicions dignes i amb respecte als seus drets personals i col•lectius, governant-se a si mateix d’una manera autènticament democrática i participativa. Per tot això este 9 d’Octubre ixirem al carrer cridant ben fort: Defensem la llengua! Lluitem pel país!
Alerta Solidaria, CAJEI, COS, Endavant (OSAN), Maulets-JIR, SEPC
I és una crisi que està provocant estralls en el nostre poble, amb un índex d’atur que ja supera el 24% en el País Valencià, amb una economia destroçada pel derrumbament del sector de la construcció, la desfeta ja fa anys de l’agricultura i la indústria, i una caiguda cada vegada més profunda del sector serveis. Els salaris es redueixen, no paren de tancar empreses i els EROs amenacen els llocs de treball de milers de valencians.
Al mateix temps des del govern de Madrid han alimentat amb fons públics el sector financer, als mateixos bancs i agents que han provocat una crisi económica mundial. S’han llençat amplies reformes de signe neoliberal com la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma de la constitució. Entre totes les administracions; l’ajuntament, el govern autonòmic i el de Madrid s’estan acabant de carregar els serveis públics mitjançant la privatització i les retallades en els serveis socials bàsics com la educació, la sanitat o les prestacions per l’atur.
Una bona part del nostre poble se n’ha adonat del rerefons que té esta crisi, el model antidemocràtic d’estat i de govern, de la intervenció sota mà en els afers interns de l’estat espanyol dels agents econòmics com la CEOE o els grans bancs, i d’organismes internacionals com l’FMI, el Banc Mundial o la propia Unió Europea dirigida per Alemanya i França. De la vulneració dels drets polítics i socials de les persones, intrasigència dels polítics a qué les persones del carrer intervinguen en la vida política, i a la manca de transparencia i la corrupció.
I justament a casa nostra en sabem molt de tot això, sobretot pel que fa a la corrupció, que en els últims mesos ha desmantetllat gran part de la direcció del PP valencià, i que els ha obligat a posar a una titella com Carlos Fabra al càrrec de la Generalitat. Han canviat a un president acusat de corrupció, per un altre pertanyent al clan polític dels Fabra, el més corrupte i caciquista de tot el país, i que controla per estos mètodes i des de fa generacions les institucions de Castelló.
Però també en sabem molt, perquè tota la vida ho hem hagut de patir, de la vulneració dels nostres drets socials com a poble, i com a persones, especialment pel qué a la qüestió cultural i lingüística. En lo que portem d’any el govern de la Generalitat ha tallat les emisions de TV3 al País Valencià, ha proposat una llei per a l’eliminació de la línea d’ensenyament en valencià, ha assetjat continuament i amenaça amb carregar-se a entitats culturals com ACPV, i per suposat novament ha impedit que milers de xiquets valencians puguen estudiar en la nostra llengua per falta de places en valencià.
I este no és un problema exclussiu que ens afecte als valencians, sinó que és extensible arreu dels Països Catalans. A les Illes el govern del PP també amenaça amb eliminar la línea d’ensenyament en català i ha tancat mitjans de comunicació Radio Televisió de Mallorca, i al Principat de Catalunya el Tribunal Superior de Justicia ha ratificat una sentència per tal d’eliminar la inmersió lingüística, l’única garantia de que el català fora après i utilitzat donada la seua discriminació com a llengua d’ús quotidià al carrer, i la seua minorització respecte al castellà. Una situació que es veu agreujada en el cas de les Illes i del País Valencià.
La nostra llengua suposa un greuge, un atac a les essències del nacionalisme espanyol, una proba fefaent de que som un poble amb la seua propia identitat i les seues singularitats, i de que això està per damunt dels seus deliris de grandesa hispànica. És per això que necesiten atacar la nostra llengua, mantindre-la apartada de la vida pública, arraconada i menystinguda com un reducte folclòric sense importància, que no els amenace ni els faça ombra. I per això no poden permetre que el valencià siga elevat a la categoria de llengua nacional dels valencians, perquè no poden permetre que es dubte de la seua noció d’Espanya.
Però a nosaltres no ens interessa seguir rendint-li glòries a Espanya. No ens interessa, haver de mantindre per més temps un estat en crisi. Ni tampoc viure patint les polítiques antisocials dels seus governs i els desastres econòmics que generen. I ni molt menys ens interessa haver de suportar els traumes i les deficiències del nacionalisme espanyol reflectides en els atacs contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic.
I perquè estimem el nostre país, perquè volem mantindre vives la nostra llengua i la nostra cultura, perquè aspirem a que este poble puga viure i treballar en unes condicions dignes i amb respecte als seus drets personals i col•lectius, governant-se a si mateix d’una manera autènticament democrática i participativa. Per tot això este 9 d’Octubre ixirem al carrer cridant ben fort: Defensem la llengua! Lluitem pel país!
Alerta Solidaria, CAJEI, COS, Endavant (OSAN), Maulets-JIR, SEPC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)