25N: Dia Internacional contra la violència de gènere

Dones i Violència, Encara?

Sindicat d’Estudinats dels Països Catalans
Universitat Jaume I de Castelló

El patriarcat, del genitiu grec patris, "pare", i arché, "govern", és el terme antropològic utilitzat per definir la condició social en què els pares tenen autoritat suprema, de tal forma que els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ostentada per un home (Comas, 1995). Però avui dia, encara vivim en una societat patriarcal? Doncs la resposta és sí, vivim en una societat marcada i creada per homes, no només estem abraçades pel món masculí a nivell social, sinó també a nivell educatiu, polític, jurídic, lingüístic, i en definitiva de tot allò que es crea a nivel social. La societat actual si més bé ja no és tan masclista, però continua sent rotundament sexista.
Però més enllà, què o quí ho manté?, doncs una societat androcentrista en què l'ésser masculí funciona com motor individual/universal de l'esdevindre humà, i a més com referent universal en oposició al immòbil, a l'immutable, o l'estàtic. La dona és tot allò que no es home. Així doncs, es sap desde la Psicologia, que desde que naixem sobre el procés de socialització i creació de la pròpia identitat, les persones que no neixen home, passen per un procés de conficte intern a diferència dels que neixen home, I quí ho crea? Doncs la contrucció de la societat, ja que el xiquet baró creix i construix la seua identitat al voltant del pensament que ell és el centre de tot allò simbòlic, estàtic i universal, en canvi la xiqueta ha d’entendre a partir de la diferència, que és allò que no és home. Per tant, quines implicacions té a la nostra societat?
La violència de gènere així com la violència a les dones que vindria a ser prou diferent, continua sent motiu de ressó mediàtica dia a dia als mitjans de comunicació, continua preocupant a centenars d’associacions contra el maltracte i defensa de les dones, i més enllà continua preocupant i més afectant a totes aquelles persones que no nèixen homes, les dones. Si ben bé és rellevant entendre la diferència, com diu Scott, la violencia de gènere vindria marcada per les negociacions i lluïtes entre els propis sexes cap a la consecució i manteniments del poder, ja que el gènere no és més que un constructe separat de la corporeitat i el lloc a través del qual s’articula el poder (Molas, 2007, pp. 27). D’altra banda, com diu Sanahuja, la violència contra les dones es tractaria d’un tipus de violència exercida típicament per homes que no poden soportar els vincles que la dona atén al seu voltant, incluoent també a n’ell (Molas, 2007, pp. 27). Per tant, la violència contra les dones, és una violència cap al cos de la pròpia dona, i que atempta contra la llibertat dels seus cossos femenins.
Si ens haguèssem de parar a analitzar les causes de la violència de gènere o més, de la violència contra les dones, On parariem? A la segregació horitzontal i vertical que existeix a nivell social-ocupacional? Pot ser sí serien variables agravants, doncs la segregació horitzontal fa referència a què les dones es concentren significativament en un nombre reduït d’ocupacions, a la vista de les dones, es pot observar que com es concentren per sectors, concretament en el sector serveis i subsectors de servei cap a les persones (infermeres, mestres, perruqueres, etc.). I també la segregació vertical que no és més que les dones estan poc presents a les zones altes de la jerarquia laboral i a més hi ha una forta presència en les categories auxiliars i subordinades d’aquesta escala, ben dit en el món de la Sociologia i la Psicologia, el famós terme de “Sostre de vidre” (Amoroso, 2003). Doncs això, influència en la violència de gènere o contra les dones? Crea a més diferències econòmiques entre homes i dones encara que tinguen la mateixa formació? Clar que sí. Tot afecta.
I què em dieu del llenguatge en què parlem dia a dia? Hi ha sexisme també al llenguatge? Clar que sí, hi ha construccions lingüístiques que inclouen a l’home i a la dona i altres que només a l’home, però en el segon cas, només en el context que segueix la construcció de l’oració, les xiquetes que no neixen home, entenen que en aquest cas no se’ls està incloent en la conversa, i això passa dia a dia de forma totalment inconscient (Izquierdo, 1998).
I què podem fer al respecte? Siguem homes o allò secundari, les dones, podem fer molt. Podem construir un món en el qual el “sostre de vidre” no existisca, en el que les dones puguen aspirar a la mateixa jerarquia laboral que els homes, però, què implicaria això? Doncs una necessària discriminació positiva en la qual a primera instància les dones tinguèren beneficis socials, econòmics, en el sentit de més retribucions per la reproducció o baixa de maternitat, i jurídics a l’hora de crear lleis realment en beneficis per a dones i no tant lleis demagògiques que només queden boniques a la televisió i que després a la pràctica no s’apliquen o necessitem que la dona estiga morta per pensar que hi havia un maltracte. Necessitem combatre això que ara diuen, vivim en un món de homes i per a homes. Com ho fem? Dia a dia en petites conductes, organitzant-nos, lluïtant i rebutjant allò que ens pareix injust, I quí ho podem fer? Tots, cada dia, cada hora, cada segon, sempre.

“Se trata de armar cada mente en el combate vital para la lucidez” (Morin, 1999)

Andrea Rubio, Llicenciada en Psicologia.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Universitat Jaume I de Castelló.

Referències Bibliogràfiques
AMOROSO MIRANDA, M.I. (2003) Malabaristas de la vida: muejres, tiempos y trabajos. Ed. Icaria. Barcelona.
COMAS, D. (1995) Trabajo Género y cultura. La construcción de desigualdades entres hombres y mujeres. Ed. Icaria. Barcelona
IZQUIERDO, M.J. (1998) El malestar de la desigualdad. Cátedra. Colección Feminismos. Madrid.
MOLAS, M.D. (2007) Volencia Deliberada: Las raíces de la violencia patriarcal. Ed. Icaria. Barcelona.