17 de maig: Dia contra LGTBfòbia.

En commemoració del dia conta la LGTBIfòbia, vos convidem a participar d'aquesta xerrada on farem una deconstrucció de la heteronormativitat anomenada "DESMUNTEM L'HETEROPATRIARCAT" que tindrà lloc el dilluns 16 de maig a les 18h . Contarem en membres de Col.lectiu per la Diversitat Afectiu-Sexual Castelló LGTBI i deLambda, col·lectiu de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Participació en la teua debat d'ELSA Castelló "Associacionisme i participació estudiantil"

Hui, el SEPC, hem participat en una taula rodona sobre "Associacionisme i participació estudiantil" organitzada per ELSA Castelló, en la que hem compartit taula amb representants d'altres col·lectius estudiantils a l'UJI com Estudiantes, La Plantilla, Saó i Unió Universitaria dels quals, lamentablement, tots han sigut homes reproduint una volta més el rol de gènere dels homes com a cara visible en les organitzacions polítiques. En aquest debat, entre altes qüestions, hem analitzat quin son els motius de la baixa participació de les passades eleccions, perquè no ens vam presentar com a FEUP i quina seria la millor manera de fer que l'estudiantat s'interesara políticament a l'UJI.

En primer lloc ens hem presentat com l'associació més antiga de les presents, tenint 10 anys de presència a l'UJI com a SEPC i 17 des que es presentara en 1999 l'Assemblea d'Estudiants Nacionalistes (AEN) i posteriorment la Coordinadora d'Estudiants del Països Catalans(CEPC). A continuació hem explicat l'anàlisi que vam fer el SEPC apostant per no presentar-nos com a FEUP a les eleccions quan estàvem segurs que anàvem a revalidar la candidatura si ho haguérem fet, afirmació que ha subscrit el representant de Saó quan ha dit que uns dels motius de l'alta l'abstenció i del seu triomf "era que el FEUP, el qual haguera arrasat altra volta, no es va presentar".

En aquest sentit hem comentat, que després de dos candidatures guanyant com a FEUP, ens vam adonar que el Consell distava molt de ser un òrgan de representació en incidència real en les problemàtiques de la universitat quan se'ns limita a gestionar el pressupost del consell per a muntar Les Paelles o per a donar beques, però no se'ns escolta a l'hora de decidir sobre l'aplicació de reformes estudiantils com el 3+2, la qual cada universitat té la potestat de decidir si l'aplica o no.

A continuació hem parlat sobre la baixa participació en les passades eleccions. En aquest punt mentre alguns innocentment pensaven que el vot telemàtic seria "LA FIESTA DE LA DEMOCRÁCIA"(en paraules del nostre representant) quan realment no va alcançar ni el 13% de participació, nosaltres vaticinàvem aquesta baixa participació analitzant que, el problema és que l'estudiantat no veu, com hem dit abans, en el Consell una eina que realment decidisca sobre temes realment importants com l'aplicació del 3+2, l'EU2015 o l'EU2020.

Darrerament s'ha obert un torn de paraules on una companya ha reflexionat sobre la poca motivació dels professors a l'hora de donar classe també. Alguns companys associaven a temes personals de cada professor, hem dit que el problema de fons ve donat per la mercantilització de l'educació(EU2015 i EU2020) on els estudiants són un mer producte el qual quan abans isca per ser venut millor, independentment de la seua qualitat(3+2). En este esquema d'universitat-empresa els professors sols son els operaris de la màquina, "proletaris" que fan la feina que se'ls ha assignat. Lluny queda el model d'universitat de fa unes dècades on la universitat era un lloc de debat i d'associacionisme en l'àmbit d'Innovació, d'avanç científic i sobretot polític.

La mateixa companya, que ha manifestat que venia de Brasil ha expressat la seua inquietud sobre que els correus foren exclusivament en valencià, encara que comprenia que les classes estant en un territori catalanoparlant ho foren. En aquest sentit, hem explicat que no es tractava d'un "aparheid catalanista" com diuen alguns sinó de retornar a la llengua al lloc on es mereix, ja que els 40 anys de franquisme van crear una desfeta sense precedents al nostre territori que encara no s'ha reparat sinó que per contra encara s'està lluny de solucionar doncs, com hem comentat, mentre alguns avis, malgrat haver sofert la dictadura, tenen problemes per a parlar en castellà hi trobem a gent que té problemes per a parlar en Valencià (el representant de Saó ha afirmat ser un d'ells). Aquest és el sentit de què els correus siguen exclusivament en valencià, per tal de potenciar el seu aprenentatge.

En definitiva ha sigut un debat molt productiu el qual ens ha encantat participar i del qual, en el permís dels companys d'Elsa Castelló ens agradaria copiar en futures ocasions.

No a la Normativa de Progrés!

El passat dijous 14 d’Abril va tindre lloc una reunió amb els coordinadors dels delegats d’ADE-FICO-ECO. En aquesta reunió es va parlar de la proposta de Normativa de Progrés, contra la qual el moviment estudiantil va lluitar fins a modificar-la (Annex 2) i que es vol tornar a implantar en els cursos vinents. Tot això, amb l’excusa del problema que hi ha a l’hora de la matriculació en optatives de 4rt, així com la massificació en algunes assignatures. Aquesta proposta, que des del SEPC rebutgem plenament, no és més que una trava més per poder estudiar, ja que suposa un greu perjudici cap als drets de l’estudiantat i els seus interessos.

En aquest sentit, cal recordar que la situació econòmica i social de l’estudiantat de les classes populars, en l’actualitat, el qual ha de compatibilitzar treball i estudis i/o una realitat de precarietat. Amb aquesta nova normativa l’estudiant perdria el dret a organitzar-se els seus propis ritmes i plans d’estudi, segons la seua realitat. Fet, aquest, que suposaria una nova agressió cap totes les que tenim majors dificultats per accedir i cursar una carrera universitària, expulsant a qui no tinga una realitat acomodada per poder desenvolupar el seu curs acadèmic amb comoditat. La Universitat Jaume I, com a institució pública que és al servei de la societat, hauria de desmarcar-se d'aquestes iniciatives i lluitar per defensar l'accés i la permanència de tot l'estudiantat a la nostra universitat pública.

Malgrat tot, els vicedegans argumenten que aquesta Normativa soluciona el problema presentat (massificació d’alumnes en algunes assignatures, falta de places en les optatives de 4t, resultats negatius en els primers cursos...). Expliquen, a la seua manera, que aquesta reducció ve donada perquè l'estudiantat es matricula lliurement i no cursa les assignatures en l'ordre proposat, cosa que deriva en el solapament de classes.

Assumim que existeix un problema, però no compartim la solució. Des del SEPC donem suport a la proposta que donarem en el FEUP. Proposta alternativa a l’hora de matriculació, aquests dos criteris:


– 1r criteri: tindrà prioritat per a matricular-se l'estudiantat que tinga més nombre de crèdits aprovats respecte del total del Grau (240 crèdits ECTS). Cal tenir en compte que s'atén al nombre de crèdits aprovats i no al nombre de crèdits matriculats, de manera que no es perjudica aquelles persones que han de treballar i es matriculen d'un nombre de crèdits
més reduït.
– 2n criteri: en casos d'empat en el nombre de crèdits aprovats, tindrà prioritat l'estudiant que tinga millor nota mitjana

Per últim, demanem més transparència i informació, ja que aquesta proposta es va fer d’amagades, com és va fer el 14 de Maig de 2015, quant d’esquenes al Consell de l’Estudiantat, els tres coordinadors d’aquests Graus, juntament amb els tres vicedegans, van aprovar un acord de requisits de matrícules (Annex I).

Per finalitzar, i com entenem que aquesta ha de ser una lluita que cree sinergies entre l’estudiantat afectat, més enllà dels sindicats que l’estan treballant, convidem a què, si estudieu ADE-FICO-ECO, veniu a la pròxima reunió que està programada per dimecres 5 d’abril a les 13.30 en el saló Alfons el Magnànim de la Facultat de Ciències Jurídiques. És de vital importància la vostra opinió i assistència, entre totes podem construir una universitat millor!
--------------------------------------------------------------------------------

ANNEX 1. Primer esborrany de Requisits de Matrícula
Aquesta és la primera normativa de progrés que els estudiants-coordinadors dels Graus en
Administració i direcció d'empresa; Finances i comptabilitat; i Economia van acordar amb els tres vicedegans dels Graus en la Comissió Gestora d'aquests graus el passat 14 de maig de 2015:
“Per poder-vos matricular d'assignatures de 3r curs, haureu de tindre aprovats:
· El 90% dels crèdits de les assignatures de primer curs
· I el 50% dels crèdits de les assignatures de segon curs
I per matricular-vos d'assignatures de quart curs:
· Tindre el 100% dels crèdits de primer curs aprovats
· Tindre el 90% dels crèdits de segon curs aprovats
· Matriculació obligatòria en els crèdits de 2n i 3r curs no superats
· Optatives: només podreu matricular-vos si teniu 1r i 2n aprovat i almenys el 50% de 3r i la
matriculació obligatòria dels crèdits pendents de 3r.

ANNEX 2. Modificació de la normativa de progrés en 2014. Victòria del FEUP:
http://sepc-uji.blogspot.com.es/2014/06/davant-la-modificacio-de-la-normativa.html

XERRADA-HOMENATGE A GUILLEM AGULLÓ

Aquest dilluns 11 d'abril es compleixen 23 anys de l'assassinat a mans del nazi-feixisme espanyolista del jove de 18 anys Guillem Agulló, militant de l'antiga organització juvenil de l'Esquerra Independentista, Maulets. Per tal de retre-li homenatge, organitzarem una xerrada-homenatge amb Guillem Agulló (pare) i Miquel Ramos, music, periodista i activista antifeixista de València.

La xerrada tindrà lloc a La Cosa Nostra Castelló Social Club a les 17h i està enmarcada dins de les XIII Jornades Contra la Hipocresia Política que organitzem el SEPC-UJI conjuntament amb La Cosa Nostra, Arran la Plana i BAF Castelló. Després a les 20h. hi ha organitzada una concentració en homenatge a Guillem Agullò a la Plaça de l'Ajuntament de Burjassot.

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT, NI PERDÓ!

XIII JORNADES CONTRA LA HIPOCRESIA POLÍTICA

Un any més, i ja en van 13, o 12+1 per les més supersticioses, el SEPC-UJI estem organitzant les Jornades Contra la Hipocresia Política que s'esdevindran al llarg del mes d'abril. Mentre acabem de concretar els detalls d'algunes activitats que tenim preparades (que enguany no seran poques) vos presentem un AVANÇAMENT de luxe. El pròxim dia 15 d'abril, organitzarem, juntament amb les companyes d'Endavant la Planala xerrada "DONES I POLÍTICA" amb la presència d'ANNA GABRIEL, diputada de la CUP Països Catalans al parlament de Catalunya i militant d'Endavant (OSAN).

En aquesta xerrada l'Anna ens explicarà com és ser tres voltes rebel sent un personatge públic, prenent decisions que van en contra dels privilegis de molta gent confrontant a la burgesia, al patriarcat i a l'espanyolisme

.

FRONT A L'ATAC MASCLISTA, REBEL·LA'T I ORGANITZA'T!

////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

Resta d'actes de les XIII JORNADES CONTRA LA HIPOCRESIA POLITICA

Cada dia és 8 de març!

Sovint deim que cada dia és 8 de març, dia de la dona treballadora, per assenyalar que cada dia les dones som dones en un món d’homes. Per reivindicar que és cada dia de l’any que patim violència, és cada dia de l’any que ens discriminen, és cada dia de l’any que ens maten, és cada dia de l’any que ens mutilen els genitals, és cada dia de l’any que ens violen, és cada dia de l’any que ens venen, és cada dia de l’any que ens jutgen, és cada dia de l’any que ens imposen, és cada dia de l’any que ens silencien, és cada dia de l’any que ens invisibilitzen, és cada dia de l’any que vivim amb por, és cada dia de l’any que som DONES en un món masclista i patriarcal.

Des del SEPC sabem que totes som, hem sigut o serem estudiants. Justament per això, ens pertoca fer front i lluitar contra la reproducció dels valors patriarcals en tot àmbit i espai de formació de les joves. Les escoles bressol, les escoles d’educació primària, els instituts i les universitats són, juntament amb les llars, els principals espais de socialització i perpetuació d’aquest sistema binari. I la solució vendrà de la mà d’un canvi més profund, vendrà de fer visibles les desigualtats patriarcals inculcades mitjançant els rols de gènere que des que som nades ens ensenyen com a única opció vàlida i reconeguda socialment. Sabem que el canvi passa per canviar radicalment el nostre sistema educatiu exigint i reivindicant com a únic sist

ema legítim i vàlid la coeducació. Aquesta és la única que reverteix la segregació horitzontal, que marca des que som criatures els espais, jocs, carreres, professions, gustos, colors, etc. que pertoquen als nins i a les nines per tal de complir amb les expectatives socials de gènere, evidenciant-se de manera exagerada en la tria d’itineraris durant la secundària i en la tria dels graus a les universitats. Aquesta és la única manera de eliminar els currículums docents androcèntrics que fan que les nostres joves creixin sense referents forts femenins i que retroalimenten la segregació vertical, és a dir, el fet que com més es puja en la piràmide organitzativa dels llocs de feina menys dones hi ha, reservant pels homes les posicions de lideratge i per les dones les feines més invisibilitzades o de cures.  

Però com a mesura d’urgència el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ja fa un any que hem iniciat una Campanya Nacional per reclamar i lluitar per la creació de Protocols efectius contra les agressions masclistes que les dones aguantam cada dia les aules.

Les dones patim agressions als instituts i a les universitats pel simple fet de ser dones; se’ns assetja sexualment, se’ns agredeix sexualment, se’ns hipersexualitza als espais d’oci i en la seva publicitat, es fan comentaris sobre les nostres parelles o pràctiques sexuals, se’ns considera menys vàlides als espais acadèmics,  i un llarg etc. i la reacció de les institucio
ns és amagar el fet que aquestes agressions hagin passat: és fer-nos sentir avergonyides i culpables per haver deixat que passessin, és qüestionar la nostra credibilitat pública quan denunciam, és minar la nostra autoestima perquè ni nosaltres mateixes ens aixequem a defensar els nostres drets, perquè així, és com el sistema patriarcal guanya. Per això quan les estudiants ens hem trobat davant de casos d’assetjament a les universitats o instituts, tant per part de professors, com d’alumnes, no han tingut la resposta contundent i feminista que reclamam, tot el contrari, l’agressor ha estat amagat i protegit.

Acualment la majoria d’instituts i universitats tenen protocols d’actuació davant de l’assetjament o agressions sexuals que puguin patir les seves treballadores o professores, quelcom que no fa més que demostrar-nos que se sap que les dones som assetjades, però tot i així, a les alumnes, el subjecte més vulnerable, som el que estam més desprotegides.  Per tot això, avui, dia 8 de març, les estudiants dels Països Catalans deim prou a les violències masclistes als instituts i a les universitats i assenyalam a les institucions educatives com a còmplices de les agressions que patim dins les seves parets i que no fan res per combatre.

Per unes universitats i instituts lliures de violències masclistes, perquè cada dia és 8 de març!

2.330 DIES DESPRÉS

Avui Arnaldo Otegi, sis anys després, tornarà a estar amb tots nosaltres, amb la seua familia. Avui torna d’on mai se l’haurien d’haver portat.

8719600510. Aquest ha segut el número al que Arnaldo ha estat reduït pel neofeixisme espanyol. Acusat de seguir instruccions d’ETA, sense proves concretes i amb acusacions només promogudes pels prejudicis. És des d’aleshores quan es dóna aquest crim, aquest acte de terrorisme pel qual Otegi acaba essent un ostatge de l’Estat. Ell i d’altres companys de lluita són privats de les seues llibertats i insultats a la seua dignitat, sense servir de res les innumerables exigències d’alliberament que han esdevingut durant tot aquest temps.

Aquest cas no ha fet més que evidenciar les innumerables contradiccions de nostra falsa democràcia, la misèria de les nostres institucions i la mesquinesa dels nostres governants. Ademés de posar de manifest l’alarmant auge d’un violent nacionalisme espanyol, hereu directe del franquisme, recolzat pels poderosos sectors de la política parlamentària i dels mitjans de comunicació. Conscients de la seua força política, ha estat arraconat totes les vegades possibles.

Otegi s’ha enfrontat a una condemna injusta per lluitar per la pau i per una societat anticapitalista i antipatriarcal i per demanar una Euskal Herria lliure, socialista, feminista i euskaldún. 

Ha segut i és un dels principals representants de l’esquerra abertzale, condemnant la violència i cridant per la lluita ideològica. Otegi s’ha donat a la política i al seu poble, denunciant la persecució del poble basc i la negació de la seua identitat.

Avui celebrem, junt totes les companyes, la llibertat d’un gran referent polític i d’un lluitador net. També, però, cridem a la lluita, a l’organització, a l’eixida als carrers defensant els nostres drets i denunciant tots els actes terroristes que dia a dia i durant tants anys duu realitzant l’Estat amb total impunitat.

Arnaldo Otegi, home de pau, home del seu poble, del seu país.

ONGI ETORRI, ARNALDO! EUSKAL PRESO ETA IHESLARIAK ETXERA!