Cada dia és 8 de març!

Sovint deim que cada dia és 8 de març, dia de la dona treballadora, per assenyalar que cada dia les dones som dones en un món d’homes. Per reivindicar que és cada dia de l’any que patim violència, és cada dia de l’any que ens discriminen, és cada dia de l’any que ens maten, és cada dia de l’any que ens mutilen els genitals, és cada dia de l’any que ens violen, és cada dia de l’any que ens venen, és cada dia de l’any que ens jutgen, és cada dia de l’any que ens imposen, és cada dia de l’any que ens silencien, és cada dia de l’any que ens invisibilitzen, és cada dia de l’any que vivim amb por, és cada dia de l’any que som DONES en un món masclista i patriarcal.

Des del SEPC sabem que totes som, hem sigut o serem estudiants. Justament per això, ens pertoca fer front i lluitar contra la reproducció dels valors patriarcals en tot àmbit i espai de formació de les joves. Les escoles bressol, les escoles d’educació primària, els instituts i les universitats són, juntament amb les llars, els principals espais de socialització i perpetuació d’aquest sistema binari. I la solució vendrà de la mà d’un canvi més profund, vendrà de fer visibles les desigualtats patriarcals inculcades mitjançant els rols de gènere que des que som nades ens ensenyen com a única opció vàlida i reconeguda socialment. Sabem que el canvi passa per canviar radicalment el nostre sistema educatiu exigint i reivindicant com a únic sist

ema legítim i vàlid la coeducació. Aquesta és la única que reverteix la segregació horitzontal, que marca des que som criatures els espais, jocs, carreres, professions, gustos, colors, etc. que pertoquen als nins i a les nines per tal de complir amb les expectatives socials de gènere, evidenciant-se de manera exagerada en la tria d’itineraris durant la secundària i en la tria dels graus a les universitats. Aquesta és la única manera de eliminar els currículums docents androcèntrics que fan que les nostres joves creixin sense referents forts femenins i que retroalimenten la segregació vertical, és a dir, el fet que com més es puja en la piràmide organitzativa dels llocs de feina menys dones hi ha, reservant pels homes les posicions de lideratge i per les dones les feines més invisibilitzades o de cures.  

Però com a mesura d’urgència el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ja fa un any que hem iniciat una Campanya Nacional per reclamar i lluitar per la creació de Protocols efectius contra les agressions masclistes que les dones aguantam cada dia les aules.

Les dones patim agressions als instituts i a les universitats pel simple fet de ser dones; se’ns assetja sexualment, se’ns agredeix sexualment, se’ns hipersexualitza als espais d’oci i en la seva publicitat, es fan comentaris sobre les nostres parelles o pràctiques sexuals, se’ns considera menys vàlides als espais acadèmics,  i un llarg etc. i la reacció de les institucio
ns és amagar el fet que aquestes agressions hagin passat: és fer-nos sentir avergonyides i culpables per haver deixat que passessin, és qüestionar la nostra credibilitat pública quan denunciam, és minar la nostra autoestima perquè ni nosaltres mateixes ens aixequem a defensar els nostres drets, perquè així, és com el sistema patriarcal guanya. Per això quan les estudiants ens hem trobat davant de casos d’assetjament a les universitats o instituts, tant per part de professors, com d’alumnes, no han tingut la resposta contundent i feminista que reclamam, tot el contrari, l’agressor ha estat amagat i protegit.

Acualment la majoria d’instituts i universitats tenen protocols d’actuació davant de l’assetjament o agressions sexuals que puguin patir les seves treballadores o professores, quelcom que no fa més que demostrar-nos que se sap que les dones som assetjades, però tot i així, a les alumnes, el subjecte més vulnerable, som el que estam més desprotegides.  Per tot això, avui, dia 8 de març, les estudiants dels Països Catalans deim prou a les violències masclistes als instituts i a les universitats i assenyalam a les institucions educatives com a còmplices de les agressions que patim dins les seves parets i que no fan res per combatre.

Per unes universitats i instituts lliures de violències masclistes, perquè cada dia és 8 de març!

2.330 DIES DESPRÉS

Avui Arnaldo Otegi, sis anys després, tornarà a estar amb tots nosaltres, amb la seua familia. Avui torna d’on mai se l’haurien d’haver portat.

8719600510. Aquest ha segut el número al que Arnaldo ha estat reduït pel neofeixisme espanyol. Acusat de seguir instruccions d’ETA, sense proves concretes i amb acusacions només promogudes pels prejudicis. És des d’aleshores quan es dóna aquest crim, aquest acte de terrorisme pel qual Otegi acaba essent un ostatge de l’Estat. Ell i d’altres companys de lluita són privats de les seues llibertats i insultats a la seua dignitat, sense servir de res les innumerables exigències d’alliberament que han esdevingut durant tot aquest temps.

Aquest cas no ha fet més que evidenciar les innumerables contradiccions de nostra falsa democràcia, la misèria de les nostres institucions i la mesquinesa dels nostres governants. Ademés de posar de manifest l’alarmant auge d’un violent nacionalisme espanyol, hereu directe del franquisme, recolzat pels poderosos sectors de la política parlamentària i dels mitjans de comunicació. Conscients de la seua força política, ha estat arraconat totes les vegades possibles.

Otegi s’ha enfrontat a una condemna injusta per lluitar per la pau i per una societat anticapitalista i antipatriarcal i per demanar una Euskal Herria lliure, socialista, feminista i euskaldún. 

Ha segut i és un dels principals representants de l’esquerra abertzale, condemnant la violència i cridant per la lluita ideològica. Otegi s’ha donat a la política i al seu poble, denunciant la persecució del poble basc i la negació de la seua identitat.

Avui celebrem, junt totes les companyes, la llibertat d’un gran referent polític i d’un lluitador net. També, però, cridem a la lluita, a l’organització, a l’eixida als carrers defensant els nostres drets i denunciant tots els actes terroristes que dia a dia i durant tants anys duu realitzant l’Estat amb total impunitat.

Arnaldo Otegi, home de pau, home del seu poble, del seu país.

ONGI ETORRI, ARNALDO! EUSKAL PRESO ETA IHESLARIAK ETXERA!

Llei de senyes derogada. Que no ens esborren del mapa!

Ho denunciarem el 2014: http://goo.gl/omFmZs L'anomenada llei de senyes d’identitat aprovada pel Govern del PP significava un trist intent d’imposar la censura, la discriminació política i la manipulació interessada per part d'aquells que durant dècades han fet de la corrupció, el malbaratament i l'espoli la seua bandera.

Condemnaren la nostra llengua i la nostra cultura mitjançant el foment de l'odi, la fractura del nostre poble i el secessionisme lingüístic, però hem despertat! Pel futur de la nostra terra, defensem la llengua, lluitem pel país! Som País Valencià, Som Països Catalans!

104 ANYS CONSTRUINT LA REVOLUCIÓ!

 Hui es celebra el 104 aniversari de del inici la conferència de Praga (del 5 al 18 de gener de 1912) on la línia leninista dels Bolxevics es va aconseguir imposar dins el POSDR (Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia) front a la dels Menxevics, els quals apostaven per pactar amb la burgesia per avançar cap a una societat capitalista sobre la qual construir posteriorment el Socialisme. Línia política reformista que la història va demostrar que era totalment incorrecta i contrària l'alliberament nacional i a l’emancipació de la classe obrera. Si haguera triomfat aquesta línia no s’haurien desenvolupat els processos històrics d’apoderament de les classes populars que van donar lloc a la revolució d’Octubre fita considerada el inici de la construcció de la Unió Soviètica.

Des del SEPC-UJI, fiquem en valor aquella conferència la qual va marcar el inici d’un procés històric que, amb les seues llums i les seues ombres, va demostrar que l’organització popular és capaç de derrocar fins i tot als sistemes més repressius com ho era la Rússia tsarista. De la mateixa manera, també volem recordar que els interessos de la burgesia únicament van encaminats a l’ampliació del seu mercat capitalista i a la consegüent opressió de la classe obrera i que per tant qualsevol relació amb ella ha d’anar estretament lligada a un rigorós anàlisi materialista previ.

Obra Social - PAH

Avui a les 13:00 hores la PAH convoca una roda de premsa al bloc de vivendes ocupat per 5 famílies des del passat 28 de desembre. Al carrer Gran Via, 49.  Aquesta pasada nit s'ha presentat allà la Policia Nacional i un representant de l'empresa immobiliària, i han rebentat algunes portes per marxar després sense més conseqüències pel moment.

Convoquen a la gent a recolzar l'ocupació de vivendes en propietat dels bancs per part de les families afectades, reivindicant el lloguer social.

Qui puga passar-se a les 13:00 hores per allà serà ben rebuda i donarà ànims a la gent que està defensant l'espai.

QUIM SÀNCHEZ, MAI T’OBLIDAREM

Militant incansable, fill d’extremenys immigrats al Prat del Llobregat prengué des de ben jove consciència de classe. Com molts altres fills d’immigrants aprengué català a l’institut fet que el va fer endinsar-se dins de moviments independentistes i a adonar-se’n que sense alliberament nacional és impossible l’alliberament de classe. L’any 1983, amb 20 anys va participar d’una marxa per diferents ciutats europees en commemoració del centenari de Karl Marx. Va impulsar l’assemblea d’aturats del Prat. El mateix any, va ser detingut per encartellar material dels Comités de Solidaritat amb els Patriotes Catalans(CSPC), organització en suport als represaliats d’Independentistes dels Països Catalans(IPC) formació integrada dins del Moviment en Defensa de la Terra(MDT) de la qual Quim fou membre fundador, al 1984 a causa de la seua militància temporal al Partit Socialista d’Alliberament Nacional(PSAN). Va ser també el màxim impulsor de l’assemblea local del Prat del Llobregat, la qual feu de Coordinadora de la CSPC. A principis de 1985 deixa tota la seua militància política... El 16 de desembre de 1985 va morir al explotar-li un artefacte explosiu al carrer Aldana a l’Eixample de Barcelona. El mateix dia Terra Lliure va confirmar la seua militància a l’organització armada.

Avui, a 30 anys de la seua mort, des del SEPC-UJI hem volgut recordar la seua biografia política impecable i la seua lluita que també és la nostra, l’alliberament nacional dels Països Catalans. Considerem imprescindible que és conega la història de les persones que més han aportat per tal de fer-nos abaixar el cap i reflexionar que sense Quim i la resta de militants de l’Esquerra Independentista no seriem on som. Sense ells no seria possible, per exemple, haver creat una consciència nacional capaç de crear l’organització estudiantil revolucionària als Països Catalans, el SEPC. Sense ells no hauria sigut possible crear les assemblees d’Endavant, d’Arran i tantes altres assemblees de joves i organitzacions que lluiten incansablement per construir una identitat nacional-popular feminista al País Valencià i a la resta dels Països Catalans. Per tot açò recordem avui a Quim Sànchez, militant de Terra Lliure mort el combat.

EL MILLOR HOMENATGE, CONTINUAR LA LLUITA!

Magnífica jornada en commeració dels 83 anys de les Normes de Castelló.

Pel matí, vam estar presents a la Fira d'Entitats amb Arran Països Catalans. Després, el dinar popular, que organitzàvem conjuntament amb les companyes de Renaix Castelló, va omplir la Plaça Santa Clara de gent i de rialles, moltes d'elles amb l'actuació de Toni de l'Hostal. Finalment, les organitzacions de l'Esquerra Independentista, amb Antonio Baños a la pancarta principal, acudirem a la manifestació de la vesprada per recordar que la llengua és cosa de totes i tots i que continuarem en la lluita pel valencià, el català de totes.