SEPC - UJI

Manifestació per TV3 al País Valencià

2012-02-15T14:15:00.000+01:00

Manifestació per la recuperació de la senyal de TV3 al País Valencià.

18 de febrer de 2012

18:00

Plaça de la Independència (la farola)

Castelló de la Plana

Organitza:http://manitv3-18defebrer2012.blogspot.com/

Vaga 29 de febrer - ALERTA DE PRIVATITZACIÓ -

2012-02-13T14:06:00.001+01:00

Ja la tenim aquí: la nova data de mobilització arreu dels Països Catalans. Una jornada en la que tots els sectors de l'ensenyament ja hem anunciat que sortirem al carrer en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat. No és estrany que s'esdevinguin tals mobilitzacions tenint en compte la precària situació d'un bé públic com és l'educació. Hem demostrat que volem ser els protagonistes de les reformes educatives i trencar amb les imposicions d'un sistema que ens subordina a les seves necessitats i no a les necessitats de la nostra societat.
Arran de les retallades pressupostàries, estudiants i professorat hem fet front comú davant l'ofensiva privatitzadora que suposa l'implantació de plans d'estudis dissenyats per aquells qui volen restringir el dret a l'educació a només aquells que tenen un alt poder adquisitiu i així successivament eliminant els estudis que generen pel país un pensament crític i que es desmarca de les dinàmiques del sistema.

A tots aquests fets, cal sumar-hi l'internvenció del teixit empresarial dins del món acadèmic que limita la pedagogia a les aules a les demandes del mercat i com és evident, marquen les pautes de l'estructura interna de les universitats.

No creiem en aquest model educatiu i tenim l'alternativa a les mans i el proper 29 de febrer buidarem les aules, prendrem els carrers i demostrarem, un cop més, que som l'inci del canvi que necessitem. Així doncs, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans:

· Donem suport a la convocatòria de la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública de vaga general d'ensenyament i animem a tota la comunitat educativa a sumar-se a les mobilitzacions així com animem a la resta de la societat a posicionar-se a favor de la lluita per un ensenyament públic i de qualitat.

· Exigim la creació d'un debat vinculant que impliqui totes les parts afectades per les reformes estudiantils que consti d'un ampli reconeixement dels drets de les estudiants i que suposi una posada en pràctica de la democràcia real que com a poble reivindiquem des de fa anys.

· Ens solidaritzem amb les companyes que al llarg de tantes mobilitzacions han patit la política repressiva de les autoritats mentre defensaven els seus drets i condemnem tals accions opressores que suposen la mostra, un cop més, de la manca de llibertat ja existent en l'Estat Espanyol.

Hem pres la humil desició de no retrocedir i així seguirem fins que aconseguim un ensenyament públic, gratüit, de qualitat i que tingui en compte la diversitat social i cultural de totes les estudiants.

Juntes per la pública! Aturem les privatitzacions, construïm l'ensenyament que volem!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
7 de Febrer del 2012, Girona

Crònica de la 43ª Renovació de la Flama de la Llengua

2012-02-01T18:54:00.002+01:00

Durant la seua intervenció en l'acte de la 43a Renovació de la Flama de la Llengua, celebrat aquest matí a la nostra Universitat el nostre company Àlex Tejedor Bayarri ha remarcat la necessitat de construir un marc educatiu propi, als Països Catalans, com a única via per garantir el lloc que li pertoca a la nostra llengua en el sistema educatiu, que no és altre que el de llengua vehicular.

http://www.uji.es/CA/noticies/detall&id_a=27560070

La Flama de la Llengua Catalana

2012-01-27T13:51:00.000+01:00

El proper dimecres, 1 de febrer a les 11 del matí tindrà lloc a la sala de premsa de la nostra Universitat la recepció de la Flama de la Llengua Catalana, on hi participarem amb un parlament del nostre company Àlex Tejedor Bayarri.

Vos hi esperem!!

Més info sobre totes les activitats de la 43a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana a: http://www.cecs.es/actividades_val.php

Ací teniu els actes referents a la 43a Renovació de la Flama de la Llengua Catalana, organitzada, per primera vegada per un centre excursionista del País Valencià: El Centre EXcursionista de Castelló.http://43renovacioflama.blogspot.com/2012/01/programa.html

Manifestació contra les retallades

2012-01-20T13:47:00.002+01:00

MANIFESTACIÓ

*26 gener 2012*

18:30

plaça les Aules

Castelló de la Plana

Catàstrofe social i política sense precedents al País Valencià,

PPSOE responsables!

http://www.endavant.org/index.php?option=com_content&task=view&id=1334&Itemid=1

Festa 5 anys SEPC

2012-01-02T13:57:00.001+01:00

Amb motiu dels 5 anys del SEpc, vos convidem a la festa que tindrà lloc aquest cap de setmana 3 i 4 de febrer al Casal Popular de Castelló (Amunt 167)

DIVENDRES 3

22:00H Projecció documental sobre temàtica estudiantil

DISSABTE 4

22:00H Sopar popular amb begudes de la terra

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - Universitat Jaume I [SEPC-UJI]

Normes de Castelló 2011

2011-12-18T19:13:00.003+01:00

El dissabte 17 va esdevindre l'acte central del programa per la commemoració de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià el 1932. La plataforma unitària "Castelló per la llengua" comptà amb el suport de 3000 persones que assistiren a la manifestació.

Una gran estelada, portada pels més menuts, era la capçalera de la manifestació que recorria els carrers de Castelló de la Plana en un ambient reivindicatiu i festiu. Mentre sonaven els tabals i dolçaines es podia veure el lema principal de la convocatòria "per una escola valenciana pública i de qualitat".

Els participants de la manifestació feien sentir la seua veu amb els càntics "el nostre valencià, el català de tots" o "menys corrupció i més educació" mentre es penjaven diverses pancartes durant el recorregut. Es va fer una parada per fer una ofrena floral a la casa on es signaren les Normes de Castelló, amenitzada musicalment amb les albades de Pep Martí.

Per últim, la plaça les Aules acollí la lectura de diversos manifestos i una representació musical que donà lloc a la finalització de la manifestació.

Cal destacar que aquest dia comptà amb més actes que la pròpia manifestació, doncs per exemple al matí hi hagueren a la plaça Hort dels Corders activitats infantils, trobada d'entitats, actuacions amb foc o un dinar popular, i per la nit es desenvolupà un concert que comptà, també, amb un gran èxit d'assistència.

De fet, la seriositat de la plataforma Castelló per la llengua, on hi participa el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, es fa evident en la quantitat i qualitat de les xerrades que s'han esdevingut des de fa setmanes a nombrosos centres educatius, a més a més de la jornada central del 79è aniversari de les Normes del 32.

Convocatòria Normes a la UJI

2011-12-13T12:54:00.003+01:00

Concert Normes de Castelló

2011-11-30T19:03:00.000+01:00

Normes de Castelló

2011-11-28T19:20:00.001+01:00

79é anniversari de les Normes de Castelló

2011-11-27T11:46:00.001+01:00

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans-UJI participa en la plataforma "Castelló per la llengua" per preparar tot un seguit d'actes sobre la commemoració del 79è aniversari de les normes ortogràfiques que unificaren la llengua catalana al País Valencià, les anomenades Normes del 32 o Normes de Castelló.

Programa d'actes:

30 de setembre

Participació en el Correllengua a la ciutat de Castelló de la Plana.

26 d'octubre

Conferència: "Memòria històrica: llengua, cultura i progrés en el temps de les Normes de Castelló" a càrrec de Lluís Meseguer, catedràtic de la Universitat Jaume I i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
Lloc: Escola Oficial d'Idiomes (Castelló de la Plana).
Hora: 15h.

9 de novembre

Passi de vídeo: "Una llengua que camina" i debat.El film és una producció de Vilaweb en coproducció amb Televisió de Catalunya, amb el suport d' Escola Valenciana, Edicions Bromera, Edicions 96 i l'Institut Català de les Indústries Culturals.
Lloc: Escola Oficial d'Idiomes (Castelló de la Plana).
Hora: 9h.

21 de novembre

Conferència: "Les Normes de Castelló en la perspectiva dels 80 anys" a càrrec de Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Escola Oficial d'Idiomes (Castelló de la Plana).
Hora: 19h.

30 de novembre

Presentació de Castelló per la Llengua.
Lloc: Fòrum Babel (Castelló de la Plana).
Hora: 19h.

13 de desembre

Conferència: "2011, l'Any de la paraula viva" a càrrec d'Isidor Marí, president de la Secció Filològica de l'IEC.
Lloc: Llotja del Cànem (Castelló de la Plana).
Hora: 19.30h.

15 de desembre
Conferència: "Memòria històrica: llengua, cultura i progrés en el temps de les Normes de Castelló". A càrrec de Lluís Meseguer, catedràtic de la Universitat Jaume I, llicenciat en Filosofia i Lletres, doctor en Filologia Catalana i membre del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
.Lloc: Llotja del Cànem (Castelló de la Plana).
Hora: 19:30h.

17 de desembre

Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. El grup excursionista Viarany porta organitzant des de l'any 2006 una excursió a les Agulles de Santa Àgueda en motiu de la celebració de la signatura de les Normes de Castelló. La marxa començarà des de l'ajuntament de Benicàssim. Cal inscriure's a viarany@hotmail.com.
Lloc: Davant l'ajuntament de Benicàssim
Hora: 9.30h.

Fira d'entitats
Lloc: Hort dels Corders (Castelló de la Plana).
Hora: 11h.

Contacontes a càrrec de Rosabel Canós
Lloc: Hort dels Corders (Castelló de la Plana).
Hora: 13h.

Dinar popular
Lloc: Hort dels Corders (Castelló de la Plana).
Hora: 14h.

MANIFESTACIÓ en commemoració del 79è aniversari de les Normes de Castelló.
Lloc: La Farola (Castelló de la Plana).
Hora: 18h.20 de desembre

Conferència: "Les Normes de Castelló, en la perspectiva dels 80 anys" a càrrec de Vicent Pitarch, filòleg i sociolingüista i membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
Lloc: Llotja del Cànem (Castelló de la Plana).
Hora: 19.30h.

25 N - Dia contra la violència de gènere

2011-11-21T18:07:00.004+01:00

Violència de gènere, què és?

Per parlar de violència de gènere creiem que el més coherent és, en primer lloc, saber a què fem al·lusió. De fet, en general, pensem conèixer-ne el significat, però en la pràctica algunes vegades no sabem delimitar fins on ha d’arribar el to d’una conversa, quin ha d’esser el límit del contingut d’unes paraules que fereixen, el de la carícia d’una mà per la qual sentim rebuig i on comença allò que anomenem violència de gènere. Tot just aquesta mateixa confusió entre què és i què no és ens fa veure que lanostra societat té aquest tipus de violència massa arrelada, massa assimilada, massa socialitzada, massa normalitzada… Però, realment, de què estem parlant? L’ONU la defineix com: "tot acte de violència sexista que té com a resultat possible o real dany físic, sexual o psíquic, incloent-hi les amenaces, la coerció o la privació arbitrària de llibertat, tant si s’esdevé en la vida pública com en la privada".

D’aquesta manera, la violència de gènere és la punta visible de l'iceberg que constitueix la societat patriarcal en què vivim. No es tracta d’accions irracionals, de persones concretes en moments concrets, no. No són fets aïllats o circumstancials, no. Aquestes accions són el producte d’un problema molt més ampli: la construcció social patriarcal, la nostra encara societat masclista on la violènciade gènere només n’és la cara més greu i visible, una dura mostra del caràcter encara imperant d’aquest sistema anacrònic. Tot amb tot, per entendre-la i per poder fer el primer pas per donar-li solució, l’hemde concebre com el que és, com una qüestió estructural de la nostra societat. Perquè, no hem de passar per alt, que el problema de fons no és que un home pegue una dona, -aquesta seria una anàlisi ben simplista-, sinó que quan un home pega una dona ho fa perquè es creu amb poder sobre ella, de dominar-la, de sotmetre-la.

El patriarcat està caracteritzat per atorgar la màxima autoritat social i política a la figura de l'home adult i heterosexual, provocant l'establiment derelacions de dominació d'homes sobre dones, d'homes heterosexuals sobre homosexuals i transsexuals, de pares sobre fills i filles. Aquest sistema sexe-gènere que estableix el patriarcat, i que provoca una divisió sexual del treball reproductiu (dones) i productiu (homes), és doncs un fruit social que predetermina rols i estereotips a seguir. Aquesta socialització del gènere és l'expressió fàctica del que es coneix com patriarcat de consentiment, i és la forma més subtil de perpetuació d'aquest sistema dominat pels homes.

En el benentès que aquests estereotips i rols de gènere vénen definits pels diferents agents socialitzadors: la família, l'escola, la religió, els mitjans de comunicació o la cultura popular, entenem que és des d'ells per on s'han d'introduir els canvis que duguin a lafi de l'opressió de les dones en totes les seves formes més o menys visibles. La violència de gènere, com a expressió més notòria, no és un comportament natural, sinó un comportament après, socialitzat, i que, com a tal, es pot reaprendre, reeducar, resocialitzar. L’eina per fer-ho està a les nostres mans, i la solució n’és l’educació en majúscules. Calen projectes de coeducacció a les escoles, instituts i universitats que potenciïn i garanteixin la igualtat real d'oportunitats, l'eliminació de qualsevol discriminació per raons de sexe, i que sensibilitzin a la comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Entre totes hem d'acabar amb la socialització del gènere, i promoure nous models de relacions sexoafectives que es desvinculin dels models tradicionals imposats per una cultura i religions patriarcals.

Per tot el que hem manifestat i, per tant, per a lluitar i alçar la veu contra aquesta societat sexista i patriarcal, el divendres 25 de novembre, ens veiem amb l’obligació d’eixir al carrer, cridar-hi ben fort i fer-ho, sobretot, per aquelles que ja no poden perquè les seues veus han estat anul·lades, apagades, silenciades per un home: algunes, per un temps; altres, per sempre.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Manifestació contra la privatització de l'ensenyament 17N

2011-11-20T14:25:00.000+01:00

Crònica mobilització 17N Castelló

2011-11-17T16:15:00.002+01:00

Centenars de persones han pres el carrers de Castelló per mostrar el seu rebuig al procés de degradació de l'ensenyament a tots els nivells. Passades les dotze del migdia més de mig miler d'estudiants, d'ensenyament secundari i superior, ha eixit des de la Plaça de la Independència i han recorregut els carrers cèntrics de la ciutat en una manifestació convocada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i a la qual s'han unit els companys d'Acontracorrent i del Front d'Estudiants per la Universitat Pública.

Durant tot moment ha quedat palesa l'oposició de l'estudiantat de la Jaume I a l'aplicació de l'Estratègia Universitària 2015, que suposarà el desmantellament de la universitat pública. Cal destacar també la forta presència d'estudiants d'ensenyament secundari, com els companys i companyes de l'IES Benigasló de la Vall d'Uixó, quedant així patent el descontent dels alumnes d'institut front a les retallades que estan patint.

Per últim remarcar que en l'acte final, realitzat davant de subdelegació del govern, s'ha fet èmfasi en la necessitat de bastir un moviment estudiantil fort i cohesionat que faça front al procés de privatització de la nostra universitat, així mateix s'ha advertit que aquest no és sinó un punt d'inflexió per a el creixement del moviment estudiantil de cara al futur.

Castelló, 17 de novembre de 2011

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans-UJI

Video de crida a la manifestació del 17 N

2011-11-13T12:02:00.001+01:00

Volem un ensenyament públic!

2011-11-10T17:03:00.000+01:00

[17-N VAGA]

2011-11-09T17:01:00.000+01:00

ALERTA! Perill de privatització [Vaga 17-N]

2011-11-08T13:17:00.001+01:00

[Manifest] EU2015: Alerta de privatització. Guanyem la universitat de tots i totes!

2011-11-01T00:02:00.000+01:00

17-N: VAGA GENERAL D'ESTUDIANTS

#ningú a les aules #ningú a casa #prenem els carrers

En l'actual context de desenvolupament del capitalisme, s'està produint globalment una tendència al soterrament de l'estat del benestar keynesià i a mercantilitzar el sector públic sobre el quals se sustentava: la sanitat, l'ensenyament...

En el marc d'aquesta tendència la Unió Europea considera que l'educació és únicament un mitjà per aconseguir beneficis empresarials. En aquest sentit l'Estat espanyol es desentén del deure d'oferir un ensenyament de qualitat, tot començant a desplegar l'Estratègia Universitat 2015 (EU2015): un fulL de ruta que cerca posar les universitats al servei del teixit empresarial. Això es materialitza en la transferència de les funcions de direcció a les Juntes de Govern (actuals Consells Socials) que estan composades per representants del capital privat; i àdhuc en la imposició d'un sistema de finançament competitiu vinculat a l'assoliment d'un procés de privatització del coneixement en el marc de les convocatòries de Campus d'Excel·lència Internacional. A més a més, per assegurar l'èxit d'aquest procés, l'EU2015 planteja una reorganització més antidemocràtica i vertical de les universitats, que seran sotmeses a procediments d'avaluació externa sota criteris de rendibilitat mercantil per part d'agències com l'ANECA on el sector privat hi té una influència notable.

Mentrestant les administracions espanyoles empren l'estratègia d'aplicar retallades en tots els serveis públics, on l'educació és dels més perjudicats, ja que suposa un deteriorament de la qualitat per la reducció en professorat i personal d'administració i serveis (conserges, administratius, personal de neteja). Tot plegat ocasiona situacions de massificació de les aules (o dels barracons) i la supressió d'oferta acadèmica, tal com han fet a les Illes Balears i el País Valencià on les retallades serveixen d'excusa per reduir l'ensenyament en català als centres de primària i secundària. Però els greuges no s'acaben ací: una vegada els estudiants eixim a buscar treball, ens trobem ara més que mai, que es menystenen els nostres coneixements i que ni obtenim el que ens mereixem pels anys d'estudi, sinó que la majoria hem d'afrontar una precarietat laboral crònica o senzillament un atur que ens impedeix l'emancipació.

Davant aquesta situació, els estudiants d'instituts de secundària i d'universitats, els professors i investigadors universitaris i els treballadors d'administració i serveis ens hem coordinat de cara a la data del Dia Europeu de l'Estudiant, el proper 17 de novembre, per encetar una jornada vaga amb manifestacions a les principals ciutats catalanes. Un nou període de mobilització, aquesta vegada amb la voluntat d'aturar l'avanç d'EU2015 i de posar les bases per a construir un nou sistema educatiu que considere l'educació com un procés de formació integral de les persones en el qual és cabdal el pensament crític, i que cal dotar dels recursos, el personal i les instal·lacions necessàries per a garantir la seua qualitat i una major socialització del coneixement.

Per aquest motiu, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans convoca a tots els estudiants a manifestar-se i aturar les classes el dia 17 de novembre.

Països Catalans, novembre de 2011
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

17 de novembre - Vaga també als instituts!

2011-10-28T11:26:00.000+02:00

17 de Novembre: Vaga i manifestació per la universitat pública

2011-10-27T00:53:00.003+02:00

L'educació està essent, actualment, un dels àmbits més castigats per la crisi, una crisi que no hem provocat i que està derivant en l'aplicació, a tot l'Estat Espanyol, de polítiques neoliberals que tenen en les retallades i la privatització les seues consequències més directes.

Dia rere dia veiem com es concedeixen espais públics per a la construcció de centres privats, com les condicions de treball del personal docent van empitjorant ambl'excusa de la crisi... L'ensenyament superior no ha quedat al marge d'aquests fets, com a exemple tenim l'externalització de serveis de la universitat o l'aplicació, primer, de l'Espai Europreu d'Ensenyament Superior i de l'Estratègia Universitària 2015 després. Tot plegat ens fa questionar el carácter públic de l'ensenyament a tots els nivells i és per això que des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans us convidem a participar el proper 17 de Novembre a la manifestació que tindrà lloc a les 12 hores a la Plaça de la Independència (La Farola) i que s'enmarca dins de les protestes estudiantils que tindran lloc aquest mateix dia, no només a tots els Països Catalans sino arreu d'Europa.

Perquè si no defensem l'ensenyament públic, ningú ho farà per nosaltres!

Octubre de 2011

Castelló de la Plana

Països Catalans

El SEPC portarà la vaga general d'universitats convocada pel 17-N arreu dels Països Catalans

2011-10-25T13:13:00.001+02:00

El passat 8 d'octubre la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP) convocà una Assemblea General d'Universitats catalanes on s'abordà un debat al voltant d'una estratègia unitària de mobilitzacions. Els acords principals es situaren en la necessitat de generar un discurs que faciliti l'activació popular i la realització d'accions i mobilitzacions que escenifiquin la defensa de la universitat catalana com un servei d'interès públic. La iniciativa més aclamada fou la convocatòria pel proper 17 de novembre d'una vaga general a les universitats catalanes.

Durant aquests dies s'està desenvolupant una campanya de divulgació i sensibilització dels motius de la convocatòria per part de les diferents plataformes unitàries a cada campus. Tanmateix resulta capital la ratificació que en facin les Assemblees Generals d'Estudiants, PDI i PAS de totes les universitats.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització present a totes les universitats catalanes volem manifestar les següents consideracions:
- La convocatòria de vaga general s'ha de comprendre com l'inici d'un cicle de mobilitzacions per la consecució d'un model d'universitat vertitablement pública. Una primera etapa que pren els reptes de posar fre a les retallades pressupostàries que minven la qualitat acadèmica i precaritzen les condicions d'estudi i feina, però també de bloquejar les pretensions del teixit empresarial d'apoderar-se de la governança universitària.
- L'èxit de la mobilització rau en la materialització d'un conflicte obert entre la comunitat universitària i les autoritats acadèmiques i governamentals. És necessari doncs adoptar marcs d'interpretació propis i realitzar pràctiques d'acció col·lectiva combatives que possibilitin un escenari de ruptura amb l'actual sistema.
- La participació multitudinària de la comunitat universitària és cardinal a l'hora de decantar la correlació de forces, però també s'ha de comptar amb les futures generacions d'estudiants universitaris, és a dir, els nois i noies que ara mateix estan cursant estudis de secundària o cicles formatius.

Així doncs el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans anuncia l'adhesió a la convocatòria de vaga general d'estudiants llençada per la PUDUP. Tanmateix aquesta es farà extensiva a tot l'àmbit nacional dels Països Catalans amb la voluntat d'abastar totes les universitats, instituts de secundària i de cicles formatius. Ens comprometem a impulsar accions i mobilitzacions en el marc dels diferents espais unitaris de referència de cada centre d'estudis, tal com hem anat fent fins ara. En els propers dies facilitarem més informació sobre les convocatòries i documentació sobre la postura del SEPC en els temes d'actualitat universitària.

Finalment fem una crida a tots els estudiants dels Països Catalans a participar de la vaga general d'estudiants del proper 17 de novembre, així com a organitzar-se al seu centre d'estudis en espais democràtics i participatius.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Països Catalans, 25 d'octubre de 2011

Front d'Estudiants per la Universitat Públic (FEUP)

2011-10-22T12:41:00.000+02:00

Qui som?
El Front d’Estudiants per la Universitat Pública naix de la voluntat de l’estudiantat de la Universitat Jaume I d’unir-nos per construir un veritable ensenyament públic, on siguen els criteris acadèmics els que primen, i no els mercantilitzadors. Aquesta iniciativa ha sigut impulsada pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Acontracorrent-UJI. Es tracta d’articular una resposta estudiantil forta i cohesionada davant la feble situació del moviment estudiantil a la nostra universitat.

Què volem?
Volem, des de la unitat dels estudiants de la UJI, vertebrar una proposta per la universitat pública, bastint un moviment d’oposició front a l’Estratègia Universitat 2015, que és la principal amenaça avui en dia. Entre altres mesures, els estudiants estan patint ja la pujada de taxes i la discriminació que suposa quedar-se fora del Campus d’Excel•lència.

Com funcionem?
El funcionament del Front d’Estudiants per la Universitat Pública és totalment participatiu i horitzontal, és a dir, tots els membres (tant col•lectius com individuals) prenen de forma conjunta les decisions i actuacions que s’han de dur a terme.

Per tot això convoquem a tots aquells que vullguen participar en aquest projecte, a una primera assemblea oberta que tindrà lloc el dimecres 26 d’octubre a les 13:00h. en l’aula HA1206AA de FCHS.

Està en joc la universitat pública, participa!

Crònica fotogràfica de la Setmana de Benvinguda

2011-10-21T12:30:00.001+02:00

Activitats del SEPC a la setmana de benvinguda

2011-10-07T12:57:00.004+02:00

Activitats del SEPC a la setmana de benvinguda:

Dilluns 17 d'octubre

12 h. Presentació del SEPC. Aula HA0006AA, Facultat d'Humanes
18 h. Taller de samarretes. Porta la teua samarreta i personalitza-la. Junt a la caseta de la fira d'associacions

Dimarts 18 d'octubre
12 h. Assemblea oberta. A l'Àgora

Dimecres 19 d'octubre
12 h. Mostra de cultura popular i begudes de la terra. A la caseta de la fira d'associacions
18 h. Mural reivindicatiu. A l'Àgora

Dijous 20 d'octubre
12 h. Documental "Reflexiones para la lucha. Revolución estudiantil a Chile". Aula Magna, Facultat d'Humanes
18 h. Performance. A l'Àgora

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC-UJI)

Castelló, a octubre de 2011

Defensem la llengua! Lluitem pel país!

2011-10-07T00:59:00.004+02:00

Sovint quan commemorem una diada i eixim al carrer a manifestar-nos per reivindicar els nostres drets i protestar contra els atacs del govern, ja siga l’autonòmic o el de Madrid, ho fem amb la sensació d’estar repetint la mateixa historia de l’any anterior, sentim que estem en el mateix punt, veiem una situació d’estancament. Este any tanmateix, la diada del 9 d’Octubre arriba amb un estat de coses molt diferent. Tot s’està desestabilitzant, el panorama polític trontolla, tot està canviant, en unes ocassions per a bé i en la major part per a mal. Estem inmersos en una profunda crisi, però no només en una crisi económica, sinó en una crisi social, en una crisi de govern, en una crisi de model d’estat.

I és una crisi que està provocant estralls en el nostre poble, amb un índex d’atur que ja supera el 24% en el País Valencià, amb una economia destroçada pel derrumbament del sector de la construcció, la desfeta ja fa anys de l’agricultura i la indústria, i una caiguda cada vegada més profunda del sector serveis. Els salaris es redueixen, no paren de tancar empreses i els EROs amenacen els llocs de treball de milers de valencians.

Al mateix temps des del govern de Madrid han alimentat amb fons públics el sector financer, als mateixos bancs i agents que han provocat una crisi económica mundial. S’han llençat amplies reformes de signe neoliberal com la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma de la constitució. Entre totes les administracions; l’ajuntament, el govern autonòmic i el de Madrid s’estan acabant de carregar els serveis públics mitjançant la privatització i les retallades en els serveis socials bàsics com la educació, la sanitat o les prestacions per l’atur.

Una bona part del nostre poble se n’ha adonat del rerefons que té esta crisi, el model antidemocràtic d’estat i de govern, de la intervenció sota mà en els afers interns de l’estat espanyol dels agents econòmics com la CEOE o els grans bancs, i d’organismes internacionals com l’FMI, el Banc Mundial o la propia Unió Europea dirigida per Alemanya i França. De la vulneració dels drets polítics i socials de les persones, intrasigència dels polítics a qué les persones del carrer intervinguen en la vida política, i a la manca de transparencia i la corrupció.

I justament a casa nostra en sabem molt de tot això, sobretot pel que fa a la corrupció, que en els últims mesos ha desmantetllat gran part de la direcció del PP valencià, i que els ha obligat a posar a una titella com Carlos Fabra al càrrec de la Generalitat. Han canviat a un president acusat de corrupció, per un altre pertanyent al clan polític dels Fabra, el més corrupte i caciquista de tot el país, i que controla per estos mètodes i des de fa generacions les institucions de Castelló.

Però també en sabem molt, perquè tota la vida ho hem hagut de patir, de la vulneració dels nostres drets socials com a poble, i com a persones, especialment pel qué a la qüestió cultural i lingüística. En lo que portem d’any el govern de la Generalitat ha tallat les emisions de TV3 al País Valencià, ha proposat una llei per a l’eliminació de la línea d’ensenyament en valencià, ha assetjat continuament i amenaça amb carregar-se a entitats culturals com ACPV, i per suposat novament ha impedit que milers de xiquets valencians puguen estudiar en la nostra llengua per falta de places en valencià.

I este no és un problema exclussiu que ens afecte als valencians, sinó que és extensible arreu dels Països Catalans. A les Illes el govern del PP també amenaça amb eliminar la línea d’ensenyament en català i ha tancat mitjans de comunicació Radio Televisió de Mallorca, i al Principat de Catalunya el Tribunal Superior de Justicia ha ratificat una sentència per tal d’eliminar la inmersió lingüística, l’única garantia de que el català fora après i utilitzat donada la seua discriminació com a llengua d’ús quotidià al carrer, i la seua minorització respecte al castellà. Una situació que es veu agreujada en el cas de les Illes i del País Valencià.

La nostra llengua suposa un greuge, un atac a les essències del nacionalisme espanyol, una proba fefaent de que som un poble amb la seua propia identitat i les seues singularitats, i de que això està per damunt dels seus deliris de grandesa hispànica. És per això que necesiten atacar la nostra llengua, mantindre-la apartada de la vida pública, arraconada i menystinguda com un reducte folclòric sense importància, que no els amenace ni els faça ombra. I per això no poden permetre que el valencià siga elevat a la categoria de llengua nacional dels valencians, perquè no poden permetre que es dubte de la seua noció d’Espanya.

Però a nosaltres no ens interessa seguir rendint-li glòries a Espanya. No ens interessa, haver de mantindre per més temps un estat en crisi. Ni tampoc viure patint les polítiques antisocials dels seus governs i els desastres econòmics que generen. I ni molt menys ens interessa haver de suportar els traumes i les deficiències del nacionalisme espanyol reflectides en els atacs contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic.

I perquè estimem el nostre país, perquè volem mantindre vives la nostra llengua i la nostra cultura, perquè aspirem a que este poble puga viure i treballar en unes condicions dignes i amb respecte als seus drets personals i col•lectius, governant-se a si mateix d’una manera autènticament democrática i participativa. Per tot això este 9 d’Octubre ixirem al carrer cridant ben fort: Defensem la llengua! Lluitem pel país!

Alerta Solidaria, CAJEI, COS, Endavant (OSAN), Maulets-JIR, SEPC

El SEPC contra la concentració per la suspensió de la Festa de Benvinguda

2011-09-29T09:41:00.000+02:00

Davant la concentració de dimecres passat en contra de la suspensió de la Festa de Benvinguda, el SEPC manifesta que:

Entenem que el motiu pel qual el Consell de l'Estudiantat es manifesta respon a un clar exemple de populisme amb la finalitat de treure'n rèdit polític en any electoral, més encara quan l'associació que n'està al capdavant ha mostrat en reiterades ocasions la seua negativa a la mobilització, per exemple, contra l'EEES o l'EU2015.

Les mobilitzacions, en un context com l'actual, han d'anar encaminades a defensar la universitat pública i a la denúncia dels efectes que l'aplicació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior està tenint a les nostres universitats. Efectes que, d'altra banda, des del SEPC ja fa anys que venim advertint i que tenen el seu últim exponent en la pujada massiva de taxes.

Des de la nostra organització seguirem mostrant-nos, ara més que mai, contraris a les polítiques neoliberals adoptades i que contribueixen a l'empitjorament, entre altres àmbits, de l'ensenyament.

Per això animem a tot l'estudiantat a mostrar públicament el seu rebuig al veritable problema, el procés de privatització de les nostres universitats.

Perquè si no defensem la universitat pública ningú ho farà per nosaltres!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Castelló, 29 de setembre de 2011

Manifest per la diada nacional de Catalunya

2011-09-09T18:17:00.003+02:00

La diada nacional d'enguany s'esdevé en una nova conjuntura política marcada per l'erosió de la legitimitat de l'Estat i el seu ordenament jurídic. D'una banda, l'aparició a mitjans de maig del conegut com a moviment dels indignats, ha permès confluir tota una agregació de demandes subjacents a la crisi del model social i alhora aflorar un espai polític autònom disposat a impugnar els vincles constituents de l'Estat. D'altra banda la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ensorra el model català d'immersió lingüística, ha provocat una ràpida reacció de la societat catalana amb manifestes crides a la insubmissió del govern autonòmic i la comunitat educativa. S'ha obert doncs una escletxa per la rauxa, un imperi de la desobediència civil contra el comandament espanyol. L'oportunitat històrica per apuntalar les contradiccions de l'Estat i accentuar la conflictivitat social està davant nostre.

Les crides a la desobediència vers les sentències del Suprem espanyol han donat fruit, i ja ha penetrat a la nació catalana la idea que aquesta és l'única resposta possible davant d'un atac de tal magnitud. Alhora necessitem que la plataforma SomEscola.cat s'erigeixi en un pol contrahegemònic que aglutini tots els agents, de dins i fora de la comunitat educativa, disposats a plantar cara per la immersió lingüística. Els estudiants catalans ens organitzarem disposats a tot per tal d'aturar aquesta ofensiva contra la normalització lingüística i la cohesió social als nostres centres educatius. En aquest procés, nosaltres, els estudiants independentistes, tenim el repte de fer entendre a la nació catalana que la única garantia per salvar a mig termini el model d'immersió lingüística és l'assoliment del marc educatiu català.

No podem oblidar que l'ofensiva que pateix l'educació va més enllà del conflicte antagònic entre la nació catalana i l'Estat espanyol. Des de fa uns quants anys l'escola pública pateix la voraç ofensiva neoliberal que pretén destruir les institucions de benestar sorgides de la lluita dels treballadors al llarg del segle passat. En l'actual context d'economia global, la classe dominant ha concentrat el seu poder en òrgans transnacionals que harmonitzen i imposen l'agenda política de tots els Estats d'ordre liberal. Les necessitats d'una reorganització econòmica a Europa han empès una reforma global del sistema educatiu per tal d'adaptar-lo a les necessitats de flexibilitat i competitivitat que exigeix el mercat laboral. Per si fos poc, la crisi econòmica accentua l'esquinçament de la despesa pública en educació delmant greument els sectors més desfavorits. El resultat és d'una banda la segregació acadèmica dels centres d'estudi en diferents categories que reprodueixen fidedignament un model social caracteritzat per la desigualtat i l'exclusió. De l'altra, el desenvolupament i transferència del coneixement s'efectuen majoritàriament sota condicions de rendibilitat empresarial.

Nogensmenys les classes subalternes semblen des de la primavera disposades a presentar batalla al comandament neoliberal. L'eclosió del moviment 15-M ha qüestionat d'una banda la legitimitat democràtica de totes aquestes mesures i de l'altra la vàlua d'un establiment polític disposat a claudicar i engreixar-se les butxaques. El crit “ningú ens representa” ha desplaçat l'esquerra dòcil i el sindicalisme pactista de l'agenda mediàtica i les mobilitzacions socials; i alhora ha fet convergir tota una multitud activista en una ferma voluntat de desobediència civil cap a l'èxode popular. El desplegament d'una xarxa autoorganitzada arreu del territori permet a les forces antagòniques construir un moviment d'abast global. Els estudiants hem d'establir sinergies amb aquest moviment, fent entrar l'esperit de la indignació als centres d'estudi i acostant les reivindicacions i mobilitzacions estudiantils cap a les assemblees de barris, pobles i viles.

Tenim per davant un escenari on els estudiants caldrà que posem mans i mànigues per canalitzar les pràctiques desobedients en direcció a la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol. D'altri els estudiants independentistes i revolucionaris han de fer un pas endavant i assumir el compromís amb el procés construcció nacional i sumar-se a l'eina que disposa l'Esquerra Independentista: el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, l'organització que assegura el combat estudiantil.

ARA MÉS QUE MAI, INDEPENDÈNCIA I SOCIALISME!

ARA MÉS QUE MAI, LA LLUITA ÉS L'ÚNIC CAMÍ!

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans

Països Catalans, setembre de 2011

El SEPC davant la pujada del preu del crèdit a les universitats

2011-06-24T18:07:00.003+02:00

El Consell Interuniversitari de Catalunya debatrà la setmana vinent una proposta de la Secretaria d'Universitats i Recerca sobre variacions en el preu públic de les titulacions universitàries. Les mesures es concreten en una pujada del preu del crèdit matriculat al grau del 7,6% (l'equivalent a l'increment del 3,6 de l'IPC més els quatre punts extraordinaris que permet la llei), l'augment del coeficient de ponderació per les terceres i quartes matriculacions i la creació d'unes beques pròpies de la Generalitat a partir d'una quarta part dels ingressos obtinguts amb els quatre punts extraordinaris i que es destinaran a garantir l'equitat social i premiar el mèrit acadèmic.

Totes aquestes mesures, que han estat beneïdes pels rectors, s'han determinat sota un afany de recaptació després dels incompliments financers de la Generalitat (gairebé 300M d'€ acumulats el 2010) ) vers les tresoreries de les universitats catalanes. Tanmateix ni de bon tros s'eixugarà el dèficit acumulat de les universitats, oimés després de l'anunci d'una severa retallada pressupostària del 15% en Universitats i Recerca.

Els estudiants per sufragar les despeses de matriculació abans disposaven de tres vies de finançament: rendes per treball, beques públiques i suport familiar. La primera va quedar avortada des d'ençà de la implementació de l'avaluació continuada i l'estudiant a temps complet, la segona té una cobertura irrisòria i una quantia deficient respecte la mitja europea; per tant el govern de la Comunitat Autonòmica de Catalunya aposta per incrementar la carrega econòmica de les famílies en educació superior. Aquest model és profundament contrari al principi d'equitat, ja que la capacitat econòmica de les famílies és de les més polaritzades d'Europa.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), organització majoritària als claustres de les universitats catalanes, volem manifestar les següents consideracions:

L'increment de les càrregues econòmiques pel finançament d'estudis superiors en un context de davallada de la renda familiar generarà una forta barrera d'accés als mateixos que perjudicarà especialment les famílies treballadores i l'emancipació juvenil.

La proposta de beques de correcció de les desigualtats és clarament insuficient i donada una estructura econòmica on una quarta part és economia submergida, l'assignació de les mateixes sovint és injusta. A l'ensems el mèrit acadèmic generalment l'assoleixen estudiants amb rendes familiars elevades i ja està recompensat per la qualificació.

L'enduriment de les terceres i quartes matriculacions s'hauria de flexibilitzar per pal·liar els efectes de les asimetries entre branques de coneixement, nombre de convocatòries i possibilitat d'avaluació única que existeix entre titulacions a les diferents universitats catalanes.

S'està avançant cap a un model social liberal, propi dels Estats Units i la Gran Bretanya, amb molta eficiència, però sense gaire equitat. Tanmateix no hi ha equiparació amb els nivells de despesa en educació (3,8%) o recerca i desenvolupament (1,6%) d'aquests països.

Exposades aquestes conclusions el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exigim:

La congelació del preu del crèdit i les taxes universitàries fins la recuperació de la renda familiar.

La convergència amb la mitjana europea de despesa pública en educació (5,1%) i l'assoliment del mínim exigit d'inversió en recerca i desenvolupament a l'Agenda de Lisboa (3%) per acabar amb l'ofec financer de les universitats catalanes i establir unes beques-salari suficients i generoses.

La flexibilització del règim de matrícula per adequar-lo a les capacitats i necessitats de cada estudiant, alliberant-lo del llindar de nombre de crèdits mínims per curs acadèmic.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans
Barcelona, 22 de juny de 2011

Concentració en defensa del valencià

2011-06-15T18:29:00.000+02:00

Concentració per l'ensenyament en valencià a Castelló de la Plana. Aquesta reacció arriba després que el govern de Francisco Camps haja anunciat l’elaboració d’un decret que pretén capgirar el model educatiu del País Valencià posant fi a les línies en valencià i, per tant, a més de 25 anys d'immersió lingüística. Aquesta mesura se suma a les recents sentències del Tribunal Suprem espanyol (26/05/2011), que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular a l’ensenyament i posen en perill el model d’escola catalana que ha funcionat amb èxit els últims 30 anys. A això cal sumar-hi la intenció, expressada pel president electe de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, de suprimir el model d’immersió lingüística vigent a les escoles de les Illes. Aquests tres fets posen de manifest que el model d’ensenyament en llengua catalana corre perill en els territoris on és pròpia. I, amb ell, el model de cohesió social i qualitat pedagògica que representa.

Davant la imposició de la línia única per part del govern valencià, l'Esquerra Independentista de la Plana declara la seua intenció de mantindre una lluita constant a favor de la llengua a les comarques de la Plana amb la creació d'una Plataforma per commemorar les Normes de Castelló.

El proper 22 de juny a les 18:30h, al Casal Jaume I de Castelló, tindrà lloc la reunió constituent, a la qual han sigut convocats Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, STEPV, BLOC, EUPV, Iniciativa del Poble Valencià, Memòria Històrica i Els Ports en moviment, entre d'altres. Fem extensiva la proposta a totes aquelles entitats que assumisquen la defensa de la nostra llengua.

El trilingüisme és l'enèsim moviment del PP per condemnar al fracàs la normalització de la nostra llengua al País Valencià, un moviment que se suma al tancament de TV3, a la marginació de la nostra llengua en l'administració, en els mitjans de comunicació; a l'enfrontament amb la resta de la nostra comunitat lingüística, amb una actitud de defensa davant del perill català i una retòrica pseudo-identitària que ja no hauria de convèncer ningú: les actuacions del govern valencià són i han estat maniobres de persecució i minorització flagrants de la nostra llengua.

Un cop més, haurem de prendre la paraula, haurem d'eixir al carrer per lluitar per la llengua. I a Castelló ho hem fet, els darrers anys, en defensa de les Normes de Castelló: una aposta per la normalitat de la nostra llengua, el català del País Valencià, en el vessant gramatical però també social. Una aposta per la unitat contra la disgregació, una aposta per la dignificació i l'ús de la llengua.

Manifest pel consens en l'ensenyament plurilingüe de qualitat: SÍ AL VALENCIÀ

Concentració: SÍ AL VALENCIÀ!

2011-06-08T16:55:00.010+02:00

DIJOUS 9 JUNY
19:00
CASA DELS CARAGOLS

En defensa de les línies escolares en valencià!

No a línia única lingüística al País Valencià, que redueix el nombre d'hores lectives de la nostra llengua als nostres centres.

El SEPC davant l'anunci del Conseller Font de Mora de suprimir les línies en valencià

2011-06-07T23:24:00.003+02:00

Després de tants anys imposant una fractura social amb la dualització lingüística del sistema educatiu valencià, el Conseller d'Educació en funcions, Alejandro Font de Mora, ha anunciat que la seua Conselleria ha elaborat l'esborrany d'un decret que establirà als centres educatius valencians una línia lingüística única i, enarborant un fals plurilingüisme, suprimirà les línies en valencià (Programa d'Ensenyament en Valencià i Programa d'Immersió Lingüística), que són les que obtenen millors resultats en l'aprenentatge de les dues llengües cooficials segons els informes de la mateixa Conselleria d'Educació.

Aquest decret no suposarà en realitat un avanç cap al plurilingüisme, sinó un retrocés, atés que eliminarà les línies en valencià, que són les úniques que doten els estudiants de competències per a desenvolupar-se socialment en valencià, a més d'un bon coneixement del castellà. Així han estat avaluades amb criteris pedagògics, a diferència del nou sistema que vol implantar Font de Mora, el qual no garantirà que els estudiants dominen més llengües que el castellà, amb sols un mínim de 33% de classes en valencià. La Conselleria d'Educació vol passar definitivament, doncs, de la política segregacionista de la dualització lingüística a una política improvisada que arraconarà el valencià en l'ensenyament aprofitant la reducció de l'oferta docent, en lloc d'apostar per un sistema educatiu que de veritat avance en el plurilingüisme. Només així es podria parlar d'un ensenyament de qualitat.

Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, volem construir un marc educatiu català establint un sistema d'immersió lingüística que, amb el valencià com a llengua vehicular, trenque la dualització escolar existent al País Valencià, però que aconseguisca que el domini efectiu del valencià, a més del domini del castellà i d'altres idiomes, es faça extensiu a la totalitat dels estudiants valencians, amb una finalitat integradora socialment que els assegure oportunitats de futur.

Així mateix, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans exigeix:
El posicionament ferm i contundent de rebuig a aquest sistema, així com a la reducció de l'oferta docent, per part de totes les autoritats i institucions públiques dels Països Catalans.
La retirada de l'esborrany del decret i de les retallades, així com la dimissió del Conseller Font de Mora.
L'abandó de la política espanyola de menyspreu a la nostra llengua, que és el valencià. Així doncs, és necessari el requisit lingüístic del professorat per evitar l'incompliment sistemàtic que actualment es fa de les línies en valencià en molts centres.
El desplegament de polítiques que aposten decididament per la cohesió social i pel coneixement tant del valencià com d'altres llengües, amb el valencià com a llengua vehicular.

Per últim, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans fa una crida a la societat catalana a participar de totes les mobilitzacions en oposició al sistema de Font de Mora i d’avenç cap a la consecució d’un marc educatiu català, a les quals donem el nostre suport.

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
València, 31 de maig de 2011

Xerrada: situació actual a Euskal Herria

2011-05-06T12:18:00.010+02:00

Xerrada:
EUSKAL HERRIA
Apropament a la seua situació actual

Dijous 12 de maig
17:00
Sala Arcadi Sanz
FCEJ - UJI

Com a punt culminant de les VIII Jornades Contra la Hipocresia Política tractarem de fer un apropament a la situació actual del poble basc, marcada per les il·legalitzacions, el dèficit democràtic i la criminalització dels moviments socials d'Euskal Herria.
La xerrada es realitzarà les 17h a la sala Arcadi Sanz de la Facultat de Ciències Econòmiques i Jurídiques (FCEJ).

IMPORTANT: En acabar es repartiran els certificats a aquelles persones que han assistit al 80% de les xerrades per tal puguen convalidar-ho per un crèdit de lliure configuració.
No cal estar apuntat a les Jornades per assistir a la xerrada.

Manifestació per l'1 de maig a Castelló

2011-05-01T23:22:00.000+02:00

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, on hi participa activament el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, aconseguí reunir a 200 persones per l'1 de maig. A Castelló de la Plana quedà clar el rebuig en alça cap a les cúpules dels sindicats com CCOO i UGT, que pacten amb l'estat espanyol venent, clarament, els interessos dels i les treballadores.

A les 11:00 del matí eixia la manifestació des de la plaça de la Independència. Gent de distintes edats i reivindicacions aplegaven esforços per denunciar públicament les contradiccions del sistema capitalista, càntics com “Rebaixem els honoraris, als polítics i empresaris!” o “Triplement perjudicades: oprimides i explotades!” feien sentir als ciutadans el que els mitjans institucionals de comunicació no els hi conten.

La convocatòria es desplaçà a la plaça de les Illes Columbretes, un dinar popular i música posaren fi a la jornada, no sense abans llegir els manifestos dels sindicats CGT i COS, a més, del text unitari de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa, i es recordà amb unes emotives paraules els darrers cassos de sindicalistes que lluiten cada dia als centres de treball i que són represaliats pels estats legitimadors del capitalisme.

MANIFESTACIÓ per al 1er de maig a Castelló

2011-04-27T20:45:00.012+02:00

MANIFESTACIÓ:

11:00
Plaça de la Independència
(la Farola)

Castelló de la Plana

La manifestació unitària de les comarques de la Plana finalitzarà en un ambient festiu a la plaça de les Illes Columbretes.
Recuperarem forces amb música
i un dinar popular a 1'50€.

L'assemblea del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
treballa amb l'Esquerra Independentista de la Plana

i la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa

per tal de commemorar el dia de la classe treballadora
d'una manera reivindicativa i cohesionada.

Crònica fotogràfica de les VIII Jornades contra la Hipocresia Política

2011-04-23T22:26:00.002+02:00

Evolució històrica del poble palestí i situació actual

2011-04-13T15:57:00.005+02:00

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans té el plaer de convidar-vos el proper dilluns 18 d'abril a la jornada sobre l'evolució històrica del poble palestí i la seua situació actual. Aquesta activitat s'emmarca dins de les VIII Jornades Contra la Hipocresia Política.

Dilluns 18 d'abril - 16h
Sala Arcadi Sanz
Facultat de Ciències Econòmiques i Jurídiques
Universitat Jaume I (UJI)

16 - 18h| Xerrada: Evolució històrica i situació actual del poble palestí
A càrrec d'Agustín Velloso, Carles Rabassa i Castelló per Palestina

18 – 20h| Documental: Més enllà del Mur: canços contra l'apartheid
A càrrec de Pau Alabajos

VIII Jornades Contra la Hipocresia Política

2011-04-10T01:28:00.001+02:00

Un any més, i ja en van vuit, des del SEPC hem organitzat les Jornades Contra la Hipocresia Política, convalidables, de forma gratuïta per un crèdit de lliure configuració.

El programa de les xerrades és el següent:

DILLUNS 11 D'ABRIL (SALA ARCADI SANZ FCJE)

16h El tancament de les emissions de TV3 al País Valencià

18h Drogodependències i alliberament nacional

DIMARTS 12 D'ABRIL (SALA ARCADI SANZ FCJE)

16h Perquè dir NO al grau de dret i al Màster d'Advocacia

18h Vaga d'estudiants a la Universitat Autònoma Nacional de Mèxic

DIMECRES 13 D'ABRIL (SALA DE JUNTES DE RECTORAT)

16h TALLER: Una altra manera de fer turisme

18h R DE RENEGÀ: La lluita per la defensa del territori a la nostra comarca

DILLUNS 18 D'ABRIL (SALA ARCADI SANZ FCJE)

16h Taula rodona sobre l'evolució històrica del poble palestí i la seua situació actual

DIMARTS 19 D'ABRIL (SALA ARCADI SANZ FCJE)

16h La lluita per l'alliberament del poble saharaui

18h Situació social i política a Euskal Herria

IMPORTANT

Per inscriure's cal enviar un correu electrònic a uji@sepc.cat amb el vostre nom i DNI.

Per obtindre el crèdit cal assistir al 80% de les xerrades.

Boicot a CCOO!

2011-04-08T16:07:00.006+02:00

Ahir dia 7 d’abril a l’edifici de postgrau de l’UJI el sindicat Comissions Obreres ha organitzat una xerrada explicativa sobre les noves retallades socials. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Jaume I i un grup d'aturats ha fet acte de presència per expressar la seua indignació front la demagògia d’un sindicat que fa temps que juga a dues bandes; mentre que el seu discurs parla de defensar els interessos dels treballadors, realment pacta i accepta les mesures capitalistes d’un govern que pretén fer pagar a la classe obrera els deutes generats per unes polítiques neoliberals descontrolades des de fa molts anys.

El SEPC ha participat activament per tal de donar suport a aquesta iniciativa i seguirà fent-ho mentre no siguen vertaderament defensats els drets no només de la classe treballadora actual sinó també del futurs treballadors, nosaltres els estudiants.

2011-03-22T22:22:00.022+01:00

...........................................................................................................................

Activitats del SEPC · MAGDALENA 2011

...........................................................................................................................
Dimecres 30 març
12:00 Concurs de paelles
us proporcionem llenya i arena
22:30 Festa hortera 2.0!
Organitzen: SEPC i AJPB-CAJEI

Dijous 31 març
18:00 Olimpiades Monleón
(Per parelles) carrera de fruites, de pingüins, ...
...........................................................................................................................
Casal Popular de Castelló
C/ d'Amunt, 167

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - Universitat Jaume I
...........................................................................................................................

Festa Reggae i begudes de la terra!

2011-03-17T12:29:00.004+01:00

Divendres 18 març 2011
22:00
Casal Popular de Castelló
Carrer d'Amunt, 167

Els desocuptas es mobilitzen a Castelló

2011-03-10T14:49:00.003+01:00

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la Plana es coordina amb els treballadors sense feina. Cada dimecres s'estan manifestant els desocupats de la ciutat i les persones que es solidaritzen amb ells.

El passat dimecres 9 de març, per exemple, la convocatòria avançà una mica més en les seues accions i es desplaçà fins a la Subdelegación del Gobierno fent arribar així les seues reivindicacions a altres punts de la ciutat.

Com cada dimecres, allí estarà la CRTR, juntament amb els que lluiten pel repartiment del treball i la riquesa per a esdevenir una societat més justa i igualitària.

Manifestació:
tots els dimecres
9:00 plaça la Pau
desplaçament fins a la
plaça Major (davant de l'Ajuntament)
fins a les 14:00
Castelló de la Plana

Crònica de la commemoració del 8 de març

2011-03-10T10:29:00.003+01:00

9 de març 2011 - Recital poètic Veus Femenines

El passat dimecres 9 de març es reuniren una trentena de persones a l'aula de música de la Facultat de Ciències Socials i Humanes per commemorar el 8 de març, el dia de la Dona Treballadora. El Sindicat d'Estudiants del Països Catalans de la Universitat Jaume I (SEPC-UJI) va organitzar un recital poètic de la mà amb Veus Femenines, grup composat per Susana Sebastià (veu), Irene Gracia (piano), i Pau Monfort (clarinet). Entonaren una vintena de cançons que permetrien gaudir d'una vesprada reivindicativa.

8 de març 2011 - Parada Informativa

El plujós matí del 8 de març ha servit per a difondre el discurs del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans sobre la lluita antipatriarcal, conjuntament amb la resta de col·lectius de l'Esquerra Independentista de les comarques de la Plana. En la plaça Major també s'ha anunciat la xerrada sobre la igualtat formal que es desenvoluparia a la vesprada al Casal Popular de Castelló.

Fa quatre anys que ens trobem davant una crisi que és fruit del propi sistema capitalista i la pitjor part ens l’estem enduent, com sempre, els col·lectius més vulnerables i amb menys poder negociador: dones, joves, gent gran i persones immigrades. Ens està tocant patir els efectes més durs d’aquest sistema basat en l’explotació de la classe treballadora i la divisió sexual del treball.

Commemoració del 8 de març 2011

2011-03-06T18:11:00.005+01:00

Un any més des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans de la Universitat Jaume I (SEPC-UJI) de Castelló hem preparat una sèrie d'activitats per tal de commemorar el 8 de març i mostrar el nostre compromis amb la lluita per un ensenyament antipatriarcal.

Exposició: "8 de març, 8 dones lluitadores a recordar"

Del 7 a l'11 de març

Rebedor de la facultat d'Humanes

Recital poètic: "Veus Femenines"

Dimecres 9 de març
19:00

Aula de música - facultat d'Humanes

No al tancament de TV3 al País Valencià

2011-02-26T23:50:00.001+01:00

Informació de les mobilitzacions a les comarques de la Plana:

15.000 persones prenen els carrers de Castelló per reclamar el retorn de les emissions de TV3

Dissabte 26 de febrer de 2011

Manifestants vinguts d'arreu les comarques de Castelló es van aplegar a la capital de la Plana per tal de protestar contra el tall de TV3 al País Valencià. La mobilització havia estat convocada de manera espontània a través de les xarxes socials. Es tracta de la manifestació més important de les realitzades fins el moment en relació al tall de TV3 una setmana i escaig després que aquest es consumara. La marxa ha sigut una de les més grans, sinó la que més, que es recorden en la història de Castelló. L'Esquerra Independentista de la Plana va participar activament de la mobilització coordinant-se amb les assemblees que es crearen per a la resposta popular.

Dijous 24 de febrer de 2011

Nules
200 persones mostraren el seu rebuig a la censura promoguda per les diverses institucions espanyoles.

Dimarts 22 de febrer de 2011

Universitat Jaume I

Concentració a l’Àgora de la Universitat Jaume I, on, convocats per CCOO, STEPV, UGT, Capus Jove, Associació Cultural Valenciana Tirant lo Blanc i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i a la qual es va sumar l’equip de direcció de la Universitat, centenars de persones es donaren cita per mostrar la seua solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià i a favor de la llibertat d’expressió.

Dissabte 19 de febrer de 2011

Castelló de la Plana
1.500 persones es concentren a la plaça Santa Clara convocades a través de les xarxes socials per protestar contra la censura espanyolista sobre les emissions de TV3 al País Valencià. (19-02-2011)

Borriana
Sota el lema "Els valencians volem TV3" 500 persones s'apleguen a plaça de la Mercè per reivindicar la continuïtat de les emissions de TV3 al País Valencià. La concentració es convertí en improvisada cercavila pels carrers de la ciutat. (19-02-2011)

Concentració a l'UJI en rebuig del tancament de TV3 al País Valencià

2011-02-22T18:48:00.006+01:00

Continuen les mostres de rebuig al tancament de les emissions de TV3 al País Valencià, un exemple en fou la concentració que tingué lloc el passat dimarts 22 de febrer a l’Àgora de la Universitat Jaume I, on, convocats per CCOO, STEPV, UGT, Capus Jove, Associació Cultural Valenciana Tirant lo Blanc i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i a la qual es va sumar l’equip de dierecció de la Universitat, centenars de persones es donaren cita per mostrar la seua solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià i a favor de la llibertat d’expressió.

Cal destacar l’absència en aquest acte del Consell d’Estudiants i de l’associació que n’està al capdavant, Unión Universitaria, sembla que aquells que s’autoproclamen com a màxims defensors dels drets dels estudiants i com a avantguardes de la democràcia tenien coses més importants a fer.

Crònica de la xerrada sobre el cas repressiu d'Eudald

2011-02-18T23:57:00.000+01:00

Bocabadats es quedaren els assistents a la xerrada sobre el cas d'Eudald.

La policia judicial conclou que és el “líder” d’una “associació il·lícita” de nom “moviment estudiantil” i se'l responsabilitza de les accions desenvolupades per milers de persones durant les protestes contra el Pla de Bolonya a la primavera de 2010 a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Moltes més incongruències desacrediten l'acusació de l'estat espanyol, que només pretén espantar als joves que lluiten per la independència i el socialisme als Països Catalans, com per exemple el fet de que siga el líder d'una organització assembleària (on tothom té la mateixa responsabilitat), o que alguns dels seus "compinches de fechorias", segons la policia part del moviment estudiantil, foren persones que havien finalitzat els seus estudis feia anys.

Eudald llibertat! - la repressió als independentistes

2011-02-15T00:42:00.010+01:00

El passat dia 24 d’agost “una gent estranya” es van presentar a casa l’Eudald, a Argentona. El veïnat, estranyat, trucà a la Policia local sospitant que eren xoriços. Va resultar que eren Mossos d’Esquadra de paisà. Aquests al final van poder contactar amb l’Eudald que estava estudiant i aquest es va dirigir a la comissaria de Mataró per “rebre una carta”, segons havien afirmat els mossos.

La carta va resultar ser un engany i amb traïdoria va ser detingut...

Divendres 18 febrer 2011
18:30
Casal Popular de Castelló
Carrer d'Amunt, 167

Xerrada sobre el cas de l'Eudald, un més dels molts represaliats per treballar per la independència i el socialisme als Països Catalans.

Organitzen:
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - Universitat Jaume I
Endavant (OSAN) - la Plana
Alerta Solidària

Curs d'història dels Països Catalans

2011-01-24T12:50:00.002+01:00

No saber el que ha succeït abans de nosaltres és com ser incessantment nens (Marcus Tullius Cicero, 106AC-43AC).

Conscient de la importància que té el coneixement del nostre passat el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans ha organitzat el “Curs d'història dels Països Catalans” conjuntament amb l'Esquerra Independentista de la Plana i Acció Cultural del País Valencià.
Els dissabtes a les 11:00 al Casal Jaume I de Castelló de la Plana des del dia 12 de febrer fins al 12 de març es desenvoluparan les classes amb Antoni Royo, llicenciat en Història i delegat d'ACPV.
El curs està preparat per facilitar la comprensió i l'assistència, per tant la impossibilitat d'assistir a alguna de les sessions no provocaria la desconnexió a la resta de les classes.

Casal Jaume I
Carrer Mare de Déu de la Balma, 1
Castelló de la Plana

27 gener concentració: Contra la retallada de les pensions i la reforma laboral

2011-01-24T12:38:00.012+01:00

27 gener concentració

19:30h - Plaça Maria Agustina

Castelló de la Plana

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, a partir del seu treball en els moviments socials de les comarques de la Plana, se suma a les mobilitzacions que s'estan duent arreu del territori des del 17 al 27 de gener. Com per exemple, la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.

Comunicat del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

Enllaç al bloc de la campanya unitària

Publicació "Ja n'hi ha prou!"
És una col·laboració de tres publicacions vinculades als moviments populars: el Catalunya, portaveu de la CGT de Catalunya i les Illes Balears, L’ACCENT periòdic popular dels Països Catalans, i el setmanari Directa.

78è Aniversari de les Normes de Castelló - MANIFESTACIÓ

2010-12-20T20:22:00.003+01:00

Dissabte va quedar escrita una altra de les pàgines en commemoració de les Normes del 32 gràcies a la manifestació que recorregué els carrers cèntrics de Castelló i que posà punt final al seguit d’actes programats des de l’Esquerra Independentista de la Plana per celebrar aquella fita lingüística i social.

La convocatòria de manifestació comptà amb nombroses adhesions de moviments socials i polítics de Castelló i comarques, com ara l’associació cultural Acció Cultural del País Valencià, o partits polítics com el Bloc Nacionalista Valencià i Iniciativa del Poble Valencià. El resultat van ser centenars de persones que volgueren donar cos a la marxa i fer un crit unànime per la dignificació de la llengua en tots els àmbits. I tot plegat malgrat l’oratge advers i la convocatòria per a la mateixa vesprada d’una altra manifestació en protesta per les reformes laborals.

Els manifestants per les Normes del 32, aplegats a la plaça de la Independència cap a les 18.30 amb una mar d’estelades i senyeres, dedicaren la vesprada del dissabte a fer sentir la seua preocupació per la situació discriminatòria que pateix el valencià en els àmbits educatiu i institucional.

En efecte, encapçalats pel lema “Utilitza la teua llengua, ells no ho faran” –i ajudats de proclames com “El nostre valencià, el català de tots”, “Normes una i no cinquanta-una” o “Menys corrupció, més educació”–, els manifestants van fer ben visibles a la societat castellonenca no només les seues demandes en favor de la normalització plena de la llengua pròpia, sinó també la importància de les Normes com a document normatiu que ja el 1932 treballava en la direcció de la convergència i la màxima unitat possible amb la resta de la llengua catalana –a diferència de l’actuació isolacionista gens innocent duta a terme per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en els nostres dies.

La marxa acabà al carrer Cavallers, concretament davant la Casa Matutano, lloc on el 21 de desembre de fa 78 anys personatges significatius de la cultura valenciana de l’època fixaren la seua signatura al document de les Normes. Un lleu plovisqueig acompanyà la lectura del manifest unitari –en què es denuncià sense embuts i amb xifres objectives la situació de minorització induïda en què es troba el català al País Valencià– i l’actuació de Josep Martí, que cantà una albada basada en la “Cançó del cansat”, d’Ovidi Montllor. Finalment, la interpretació de La Muixeranga clogué l’acte.

El plugim continuà, aparentment inofensiu, fins i tot difícil de percebre a simple vista, però la veritat és que els carrers de Castelló anaven quedant xops a poc a poc. Actualment, així és la lluita per defensar el que, per pura lògica, hauria de ser ja realitat: poder viure en valencià al País Valencià sense haver de demanar-ho ni donar explicacions. Cada crit de denúncia i de batalla per assolir aquest objectiu, com el que es visqué dissabte en la manifestació per les Normes, és un pas petit, però imprescindible per, any rere any, anant forjant un camí de recuperació lingüística que pren forma de manera inexorable i pese a qui li pese. Un pas que dignifica tots els col·lectius i persones implicats. És per això que des de l’EIP donem les gràcies a totes les persones, els col·lectius socials i els partits que mostraren la seua adhesió i implicació en aquella jornada reivindicativa, i els encoratgem a continuar per la senda de la recuperació lingüística i nacional.

78è Aniversari de les Normes de Castelló - XERRADA

2010-12-20T20:21:00.001+01:00

La vesprada del 10 de desembre es va donar el tret d’eixida a les activitats programades des de l’Esquerra Independentista de la Plana per commemorar el 78è aniversari de les Normes. L’encarregat de l’obertura fou Toni Gisbert, coordinador d’ACPV, que va oferir una xarrada a la Casa de la Cultura de Castelló sota el títol “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”.

L’historiador alzireny inicià la seua intervenció amb una constatació gens sobrera: l’anormalitat que suposa la supervivència d’una llengua no només sense estat, sinó amb l’estat a la contra històricament. Una llengua, en definitiva, malmesa al llarg dels segles que, amb tot, perdura i guerreja per assolir l’ús ple i desacomplexat.

A partir d’ací, Gisbert desplegà la xarrada partint precisament d’un dels intents lingüicides més vergonyosos perpetrats contra el valencià en els últims temps: el blaverisme dels anys 80. Les armes amb què aquest moviment pretenia esquarterar la unitat lingüística eren les següents: uns arguments insostenibles científicament –quan no inexistents–; el llenguatge miserable de la violència com a forma (fracassada) d’atemorir i fer passar per l’adreçador els insubmisos, i sobretot, la impunitat fastigosa amb què comptaven gràcies a unes institucions controlades encara per les escorrialles franquistes.

Afortunadament, la bogeria que fou el secessionisme d’aquells primers temps ensopegà amb trenta-sis sentències judicials, que no només deixaven –i deixen– clara la unitat de la llengua catalana, sinó que estableixen de manera irrevocable la legitimitat d’utilitzar la denominació de català al País Valencià.

Toni Gisbert centrà la resta de l’exposició en el redisseny d’estratègia que ideà el moviment secessionista valencià una vegada desactivat judicialment el blaverisme. Parlem de l’anomenada tercera via, que prengué forma institucional amb la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) el 1998, i que arriba fins als nostres dies.

Com comentà Gisbert, l’estratègia de la tercera via ja es detecta als segles XIX i XX, i consisteix a aparcar la qüestió onomàstica per, aparentment, promocionar el valencià en l’ús social. El fet cert, però, és que l’actuació de l’AVL es concreta en dos eixos de caire manifestament particularista, tal com assenyalà Toni Gisbert: d’una banda, si bé no es nega la unitat de la llengua, s’obvia sistemàticament la denominació de català per referir-s’hi –amb el resultat d’uns circumloquis tan llargs com ridículs a l’hora de definir què és el valencià–; d’altra banda, es practica la dialectalització extrema en tots els registres, reforçada per la producció de diccionaris de tot tipus, gramàtiques, etc., com si abans del 1998 el valencià haguera estat a la intempèrie absoluta en els temes de normativa lingüística.

Toni Gisbert finalitzà la xarrada amb un missatge clar: les dades objectives dels últims estudis demostren l’efectivitat nul·la d’ajornar el debat onomàstic per, suposadament, obtindre guanys en l’ús social de la llengua. És per això que, darrere de la tercera via, l’únic que hi ha és un projecte confusionista, al qual no podem sucumbir de cap manera els sectors vertaderament progressistes i d’esquerres, és a dir, aquells que volem de manera sincera la dignificació de la llengua i l’ús ple en la seua pròpia terra.

En aquest panorama i de cara al futur, el paper de les Normes 78 anys després que se signaren a Castelló de la Plana és fonamental, tal com reivindicaren els assistents durant el temps de debat que es visqué després de la xarrada. I és que, davant d’una producció normativa abassegadora per part de l’AVL, cal denunciar sense embuts la maniobra secessionista que hi ha al darrere de tot plegat, i cal proclamar fermament que el valencià ja disposava de tota una sèrie d’obres i documents normatius abans de la constitució de l’Acadèmia, com ara les Normes del 32, exemple ben antic i nostrat del que significa treballar per una llengua estàndard digna i convergent.

78è Aniversari de les Normes de Castelló

2010-11-29T23:26:00.008+01:00

10 desembre
18:30 - Xerrada: “Es diu català. L’evolució del conflicte entorn el nom de la llengua”. Casa de la Cultura (c/ Antonio Maura, 4)
21:00 - Festa per la llengua. Sopar popular i begudes de la terra. Casal Popular de Castelló (c/ d’Amunt, 167)

18 desembre
09:30 - Excursió a les Agulles de Santa Àgueda. Organitza: Grup Excursionista Viarany
+ info: viarany@hotmail.com
18:30 - Manifestació. Plaça Independència (la Farola)

El dia 21 de desembre del 1932 la ciutat de Castelló acollí la signatura d’un document cabdal per a la unitat efectiva de la llengua catalana al País Valencià. Les Normes ortogràfiques o Normes del 32, avalades per institucions culturals i per professionals de la llengua, donaren l’impuls imprescindible que necessitava el valencià per moure’s amb seguretat en el registre estàndard, un impuls que, òbviament, bevia del marc ortogràfic general que l’Institut d’Estudis Catalans ja havia establert uns anys abans.

D’això, ja en fa 78 anys, i la commemoració de les Normes, sinònim de fita lingüística i social del català al País Valencià, és motiu de celebració i orgull per part de tots aquells que desitgen aconseguir una llengua pròpia desacomplexada i potent en tots els àmbits d’ús. Més de tres quarts de segle després, però, l’efemèride de les Normes del 32 també és –segueix sent– motiu de reivindicació i de lluita contra la marginació i la desídia que practica el Govern valencià envers la llengua pròpia.

MANIFEST

Pots descarregar-te el
banner de les Normes
ací.

Organitza: Esquerra Independentista de la Plana (EIP)

Col·lectius adherits:

Acció Cultural del País Valencià
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa
Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló
Col·lectius per la Llengua i la Cultura de Castelló
Associació cultural La Corretjola
Associació cultural Pla Redó
Mone Cultiu d'ArtiCultura
Festes Alternatives de Nules
Aplec de la Plana
Grup de muntanya Viarany
Casal Popular de Castelló
Casal Popular del Sènia - Vinaròs
Maulets - El jovent independentista revolucionari
Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Endavant - Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Coordinadora Obrera Sindical
Alerta Solidària
Independentistes la Safor
Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià
Secció Sindical CGT Correus Castelló
Iniciativa del Poble Valencià
Esquerra Unida Castelló
Esquerra Anticapitalista
Partit Carlista del País Valencià
Bloc Nacionalista Valencià
Bloc Jove de Castelló

No al Grau de Dret ni al Màster d'Advocacia

2010-11-21T20:00:00.003+01:00

Davant la imminent entrada en vigor de la llei 34/2006 sobre l'accés a les professions d'advocacia i procura dels tribunals, des del nucli del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) de la Facultat de Dret de la Universitat de València, volem manifestar:
Que aquesta llei regula l'accés a l'advocacia i la procura amb vista a l'entrada en vigor del nou sistema de graus i que el fet que s'amplie als estudiants de Llicenciatura només respon a amagar una realitat, els graus no serveixen de res i la Llicenciatura només és homologable a un grau i un postgrau.
El grau de Dret ha d'atorgar les mateixes competències que donava l'antiga Llicenciatura i no ha de fer falta cap avaluació posterior ni cap postgrau, a més la formació pràctica ha de formar part dels estudis del Grau i aquestos han d'estar tutelats per la Facultat de Dret.
L'afany lucratiu de les diverses administracions que entren en joc en aquest postgrau i les guerres internes que continuen mantenint ens fa pensar que l'únic que els interessa d'aquest sistema és el monopoli d'estos estudis amb l'única intenció de guanyar diners, prova d'això és que encara no s'han posat d'acord per establir les competències de l'examen avaluador i ni tant sols s'ha aprovat el Reglament que desenvolupe la llei, a més a més, aquest postgrau és només l'avantsala d'un desplegament de diversos postgraus per a regular l'accés a totes les professions jurídiques com el que s'està estudiant per regular l'accés a l'advocacia.
Per tant els actuals estudiants del Pla d'estudis de la Llicenciatura de Dret som víctimes d'aquesta reforma que respon únicament als interessos mercantilistes i en aquest cas també corporativistes dels Col·legis professionals.
És per això que demanem:
1- Que s'amplie la “vacatio legis” a tots aquells estudiants que han cursat la Llicenciatura en Dret.
2- Que es realitze un nou Pla d'Estudis de Dret, perquè aquest ha de capacitar per a les mateixes competències que la Llicenciatura i els actuals graus no ho fan.
3- Conseqüentment demanem la derogació d'aquesta llei i l’eliminació de qualsevol examen posterior.
Els estudiants no som mercaderia i no hem de pagar la seua crisis. No ens deixarem condemnar dues vegades a pagar per uns estudis que no ens aportaran res de nou, ni a ser dues vegades avaluats per uns mateixos estudis. Non bis in idem!
No a la passantia, no al màster d'advocacia i procura, no al Grau de Dret. En defensa dels estudis de Dret, organitzem la resposta, construïm l'alternativa!

25N: Dia Internacional contra la violència de gènere

2010-11-20T19:38:00.008+01:00

Dones i Violència, Encara?

Sindicat d’Estudinats dels Països Catalans
Universitat Jaume I de Castelló

El patriarcat, del genitiu grec patris, "pare", i arché, "govern", és el terme antropològic utilitzat per definir la condició social en què els pares tenen autoritat suprema, de tal forma que els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ostentada per un home (Comas, 1995). Però avui dia, encara vivim en una societat patriarcal? Doncs la resposta és sí, vivim en una societat marcada i creada per homes, no només estem abraçades pel món masculí a nivell social, sinó també a nivell educatiu, polític, jurídic, lingüístic, i en definitiva de tot allò que es crea a nivel social. La societat actual si més bé ja no és tan masclista, però continua sent rotundament sexista.
Però més enllà, què o quí ho manté?, doncs una societat androcentrista en què l'ésser masculí funciona com motor individual/universal de l'esdevindre humà, i a més com referent universal en oposició al immòbil, a l'immutable, o l'estàtic. La dona és tot allò que no es home. Així doncs, es sap desde la Psicologia, que desde que naixem sobre el procés de socialització i creació de la pròpia identitat, les persones que no neixen home, passen per un procés de conficte intern a diferència dels que neixen home, I quí ho crea? Doncs la contrucció de la societat, ja que el xiquet baró creix i construix la seua identitat al voltant del pensament que ell és el centre de tot allò simbòlic, estàtic i universal, en canvi la xiqueta ha d’entendre a partir de la diferència, que és allò que no és home. Per tant, quines implicacions té a la nostra societat?
La violència de gènere així com la violència a les dones que vindria a ser prou diferent, continua sent motiu de ressó mediàtica dia a dia als mitjans de comunicació, continua preocupant a centenars d’associacions contra el maltracte i defensa de les dones, i més enllà continua preocupant i més afectant a totes aquelles persones que no nèixen homes, les dones. Si ben bé és rellevant entendre la diferència, com diu Scott, la violencia de gènere vindria marcada per les negociacions i lluïtes entre els propis sexes cap a la consecució i manteniments del poder, ja que el gènere no és més que un constructe separat de la corporeitat i el lloc a través del qual s’articula el poder (Molas, 2007, pp. 27). D’altra banda, com diu Sanahuja, la violència contra les dones es tractaria d’un tipus de violència exercida típicament per homes que no poden soportar els vincles que la dona atén al seu voltant, incluoent també a n’ell (Molas, 2007, pp. 27). Per tant, la violència contra les dones, és una violència cap al cos de la pròpia dona, i que atempta contra la llibertat dels seus cossos femenins.
Si ens haguèssem de parar a analitzar les causes de la violència de gènere o més, de la violència contra les dones, On parariem? A la segregació horitzontal i vertical que existeix a nivell social-ocupacional? Pot ser sí serien variables agravants, doncs la segregació horitzontal fa referència a què les dones es concentren significativament en un nombre reduït d’ocupacions, a la vista de les dones, es pot observar que com es concentren per sectors, concretament en el sector serveis i subsectors de servei cap a les persones (infermeres, mestres, perruqueres, etc.). I també la segregació vertical que no és més que les dones estan poc presents a les zones altes de la jerarquia laboral i a més hi ha una forta presència en les categories auxiliars i subordinades d’aquesta escala, ben dit en el món de la Sociologia i la Psicologia, el famós terme de “Sostre de vidre” (Amoroso, 2003). Doncs això, influència en la violència de gènere o contra les dones? Crea a més diferències econòmiques entre homes i dones encara que tinguen la mateixa formació? Clar que sí. Tot afecta.
I què em dieu del llenguatge en què parlem dia a dia? Hi ha sexisme també al llenguatge? Clar que sí, hi ha construccions lingüístiques que inclouen a l’home i a la dona i altres que només a l’home, però en el segon cas, només en el context que segueix la construcció de l’oració, les xiquetes que no neixen home, entenen que en aquest cas no se’ls està incloent en la conversa, i això passa dia a dia de forma totalment inconscient (Izquierdo, 1998).
I què podem fer al respecte? Siguem homes o allò secundari, les dones, podem fer molt. Podem construir un món en el qual el “sostre de vidre” no existisca, en el que les dones puguen aspirar a la mateixa jerarquia laboral que els homes, però, què implicaria això? Doncs una necessària discriminació positiva en la qual a primera instància les dones tinguèren beneficis socials, econòmics, en el sentit de més retribucions per la reproducció o baixa de maternitat, i jurídics a l’hora de crear lleis realment en beneficis per a dones i no tant lleis demagògiques que només queden boniques a la televisió i que després a la pràctica no s’apliquen o necessitem que la dona estiga morta per pensar que hi havia un maltracte. Necessitem combatre això que ara diuen, vivim en un món de homes i per a homes. Com ho fem? Dia a dia en petites conductes, organitzant-nos, lluïtant i rebutjant allò que ens pareix injust, I quí ho podem fer? Tots, cada dia, cada hora, cada segon, sempre.

“Se trata de armar cada mente en el combate vital para la lucidez” (Morin, 1999)

Andrea Rubio, Llicenciada en Psicologia.

Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans

Universitat Jaume I de Castelló.

Referències Bibliogràfiques
AMOROSO MIRANDA, M.I. (2003) Malabaristas de la vida: muejres, tiempos y trabajos. Ed. Icaria. Barcelona.
COMAS, D. (1995) Trabajo Género y cultura. La construcción de desigualdades entres hombres y mujeres. Ed. Icaria. Barcelona
IZQUIERDO, M.J. (1998) El malestar de la desigualdad. Cátedra. Colección Feminismos. Madrid.
MOLAS, M.D. (2007) Volencia Deliberada: Las raíces de la violencia patriarcal. Ed. Icaria. Barcelona.

19N: Concert i begudes de la terra al Casal Popular de Castelló

2010-11-15T19:29:00.026+01:00

Concert + Punxadiscos + Begudes de la terra = Festa al Casal Popular de Castelló!

Casal Popular de Castelló
22:00h - Casal Popular de Castelló
Carrer d'Amunt, 167
Castelló de la Plana

Setmana de Lluita

2010-11-15T13:28:00.015+01:00

Des del SEPC de la Universitat Jaume I continuem treballant contra el procés de Bolonya. Hem organitzat del 15 al 19 de novembre la Setmana de Lluita amb l’objectiu de comunicar a tota la comunitat universitària el retrocessos que comporta la implantació d’aquest sistema.

En només dos anys d’aplicació de l’EEES a les universitats dels Països Catalans les conseqüències comencen a ser ben visibles. Com denunciàvem, el cost de la reforma s’ha carregat sobre els estudiants mentre es reduïa el finançament públic entre un 8 i un 5%. Ens han apujat el preu de les carreres entre un 10 i un 25% i ens han reduït les hores lectives i la docència en català. La mobilitat que ens havien venut topa amb la retallada de beques Erasmus. Tot això mentre s’aprofita l’excusa de la crisi econòmica per impulsar retallades, ja siga despedint treballadors del PAS, reduint la plantilla del PDI, desregulant progressivament els contractes o privatitzant cada cop més els serveis. Trobareu més informació al respecte en el llibret "Estratègia Universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat"

Activitats per la Setmana de Benvinguda

2010-10-15T09:18:00.001+02:00

Activitats del SEPC per la Setmana de Benvinguda a la Universitat Jaume I (UJI)

El nucli del SEPC de la Universitat Jaume I (UJI) a organitzat tot un seguit d'activitats del 18 fins al 21 d'octubre del 2010 amb el motiu de la setmana de benvinguda de la mateixa. A continuació us detallem els diferents actes:

Dilluns 18:

-Assemblea oberta (13:00h - Gespa de la biblioteca)

Dimarts 19:

-Mosta de cultura popular i begudes de la terra (12:00h – Àgora)

-Música en català amb Jordi Montañez (19:00h – Rebedor d'humanes)

Dimecres 20:

-Passi de vídeo “Narcos, la Ruta de la Impunidad” (12:00h – Sala de Graus de Jurídiques)

-Presentació del llibre “Històries del Paradís” a càrrec de Xavi Sarrià (18:00h – Sala de Graus de Jurídiques)

Del dilluns 18 al dijous 21 ens trobaràs a la fira d'associacions! (Àgora)

SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PAÏSOS CATALANS – UNIVERSITAT JAUME I (SEPC - UJI)

Crònica de la xerrada "Evolució històrica del conflicte a Irlanda"

2010-10-15T09:15:00.001+02:00

El passat Dijous 7 d'Octubre es va realitzar a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana una xerrada en la qual Kevin O'Hara, Secretari del Sinn Féin, va parlar sobre els inicis del conflicte a Irlanda així com de l'evolució històrica fins els acords de Divendres Sant. Durant aquesta explicació O'hara va remarcar la importància del diàleg per solucionar qualsevol conflicte arreu del món i es va mostrar sorprès per la incapacitat del govern espanyol de reconèixer l'existència de conflictes polítics dins del marc estatal, així com per la negativa a la negociació que en opinió del propi O'Hara "impossibiliten la superació tant del conflicte basc com el que pateix diàriament el poble Català i són una demostració clara d'imperialisme."

Una vegada acabada l'explicació del nostre ponent es va obrir un torn de preguntes on els assistents, prop d'una cinquantena, van mostrar el seu interès pel tema amb nombroses preguntes que van enriquir el contingut de la xerrada.

Xerrada: "Evolució històrica del conflicte a Irlanda"

2010-10-01T12:26:00.006+02:00

Ponent: Kevin O'hara, membre del Sinn Féin

Dijous 7 d'Octubre de 2010, 18 h
Sala Arcadi Sanz, Facultat de Jurídiques FCJE
Universitat Jaume I
Castelló de la Plana

Irlanda del Nord és un dels pobles europeus que s'ha caracteritzat per mantindre una lluita ferma i constant vers l'ocupant, és per això que des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans considerem el poble irlandès com un poble germà que, com nosaltres, viu diariament sota el setge d'un estat imperialista que li nega el dret a decidir.
Per entendre millor la història d'una lluita que dura ja més de vuit segles, així com els reptes futurs d'aquest poble són els motius pels quals portem a la nostra universitat al Sinn Féin: un dels referents polítics d'alliberament nacional irlandès.

Manifestació per la Vaga General

2010-09-28T23:43:00.002+02:00

El SEPC de la Universitat Jaume I (UJI) participarà a la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) per a desenvolupar una completa jornada de vaga el dia 29 de setembre. De fet, fa setmanes que s'estan fent parades informatives pels carrers de Castelló de la Plana amb l'objectiu de fer saber a la població els motius pels quals mobilitzar-se per a la propera convocatòria.

Dimecres 29 setembre 2010
19:00 “la Farola” plaça de la Independència
Castelló de la Plana

La Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa (CRTR) ha convocat una manifestació alternativa a la dels sindicats reformistes per al dimecres 29 de setembre a les 19:00h a la Farola (plaça de la Independència). El recorregut serà Farola – Olivera (avinguda Jaume I).

Som conscients de que la vaga general (per si mateixa) no serà la solució als nostres problemes. L'entenem com una oportunitat que permet començar amb tot un cicle de mobilitzacions socials. Es per això que des de Castelló de la Plana hem decidit treballar de forma unitària i sostinguda mitjançant el projecte de la CRTR.

Seguirem oposant-nos al Procés de Bolonya (EEES)

2010-05-19T23:34:00.001+02:00

Seguirem oposant-nos al Procés de Bolonya (EEES):

Si observem la classificació fonamental de les universitats, ens trobem amb universitats públiques i privades. I si ens fixem en les polítiques dirigides a l'ensenyament es divideixen, a grans trets, en polítiques per a la privatització i polítiques contra ella.

Des dels inicis del Procés de Bolonya, des del SEPC ens hem oposat. Ho vam fer amb la LOU (Llei Orgànica d'Universitats), llei que va fer el govern del Partido Popular, per a adaptar l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) a l'Estat espanyol, i a la qual es van oposar radicalment el PSOE i els seus grups afins a la universitat. En canvi amb el govern del PSOE, es va aprovar la LOMLOU (Llei Orgànica que Modifica la LOU), amb aquesta nova llei, que a trets generals era equivalent a la anterior, ja que se seguia buscant la mercantilització de l'ensenyament, va tindre un gran suport dels grups afins al PSOE dintre de la universitat.

Després d'aquest fet ens hem continuat oposant a tota la normativa que desenvolupava la LOMLOU, tant a nivell estatal com autonòmic, així com als reglaments de l'UJI, favorables a la implantació de l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior. Hem sigut i som la única associació que es presenta a les eleccions oposant-nos a aquest procés de mercantilització.

Els que donen suport a la reforma diuen que hi ha que apropar la universitat a la societat, ells que parlen amb eufemismes diuen?entrada de capital privat a la universitat?, nosaltres que parlem clar, en diem privatització.

Exemples d'aquesta mercantilització són: professors de Dret Penal i Mercantil treballant per a Marina d'Or;desaparició d'assignatures d'història en els estudis de Magisteri per no resultar rentables?; la

Fundació Universitat Empresa que s'ocupa de facilitar a les empreses trobar treballadors precaris amb l'excusa de les pràctiques.

Un dels punts de l'EEES és la competència entre les universitats.Això s'està portant a terme per mitjà del Campus d'Excel·lència, títol que crea universitats de primer, segon i tercer nivell, per exemple, el mateix grau a l'UJI i a la Universitat Pompeu Fabra no té el mateix prestigi, ja que la UPF té el Campus d'Excel·lència .

Com aquests exemples ens podem trobar molts més, i més ens trobarem amb el temps, sobretot quan arriben els efectes de la Estrategia 2015, encarregada de desenvolupar el tema més espinós de l'EEES, el finançament de les universitats.

Sempre hem lluitat per una universitat pública i de qualitat, i continuarem fent-ho amb la teva ajuda.

Comunicat arran del debat entre associacions estudiantils

2010-05-19T23:27:00.001+02:00

Comunicat arran del debat entre associacions estudiantils:

El dia 17 de maig hem sigut testimonis d'una demostració de dèficit democràtic a la nostra universitat, per part de la resta de col·lectius estudiantils, quan se'ns ha impedit participar, per segona vegada en menys d'una setmana en un debat radiofònic.

Des de les diferents candidatures s'ha informat a la comunitat universitària de que la nostra organització s'ha negat a participar en els dos debats, un organitzat per la cadena Ser i l'altre realitzat a l'UJI, des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans volem desmentir aquest fet i fer públic que en cap moment se'ns ha informat

de la realització dels esmentats debats en el que considerem un clar cas de repressió mediàtica i censura ideològica.

És curiós, doncs, que aquells sectors que s'omplen la boca parlant de democràcia siguen els mateixos que es dediquen a desprestigiar la nostra imatge davant tota la comunitat universitària a base de mentides i impedint-nos poder fer públiques les nostres reivindicacions.

La pregunta que cal fer-se ara és: per què utilitzen gran part dels seus esforços en impedir que es sentiga la nostra veu? La resposta és ben senzilla, i és que som la vertadera alternativa davant de candidatures que, tot i que intenten diferenciar-se, tenen més coses en comú de les que ens volen fer creure.

Contra la censura ideològica, per la llibertat d'expressió i per una universitat vertaderament democràtica seguirem ferms en la nostra lluita.

Eleccions

2010-05-08T01:16:00.002+02:00

El 20 de Maig son eleccions al Consell d’Estudiants i el SEPC com a referent estudiantil volem bastir una alternativa real per damunt dels valors de mercat. Per això veiem que davant de les organitzacions possibilistes que existeixen en la universitat, que el que fan és fer-li el joc als interessos privatitzadors o simplement utilitzar els seus càrrecs com una eina de promoció política i personal. Per això apostem per una universitat Pública, Popular, de Qualitat, Antipatriarcal i en Català. Per aixó sempre ens voras fent actes independentment de si venen eleccions o la setmana de benvinguda, per això NO IMPORTA QUI SOM, SINÓ EL QUE FEM.

PROGRAMA ELECTORAL

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) és l'organització estudiantil de l’esquerra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Es treballa amb voluntat d’esdevenir l’eina de tots els estudiants dels Països Catalans per la seua autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.

Quant a l’organització, les pròpies estructures internes es basen en l’assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. S’aposta per una tasca sindical i associativa des de la realitat més propera: els centres d'ensenyament. Es rebutja la burocratització d'algunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions polítiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

Els Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, té presència a tots els Països Catalans i és fruit de l'experiència de més de 25 anys d'associacionisme estudiantil independentista. Per tant, està present a qualsevol de les universitats públiques dels Països Catalans i a més d'un centenar de centres de secundària, essent així l’organització estudiantil més nombrosa d’Europa.

Es treballa per la construcció d'un marc educatiu pels Països Catalans, des d'una òptica d'esquerres. Amb aquesta finalitat, es dota de metodologies de treball per tal d'avançar en la transformació dels centres educatius, basant-se en cinc grans eixos de reivindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

PÚBLIC: volem un ensenyament que garantisca la igualtat d'oportunitats real per a totes i tots, que ens permeta accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques. Entenem que l'ensenyament públic ha de ser d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat.

Targeta de BUS estudiantil. Han de tindre dret a la targeta molt més econòmica tota la comunitat estudiantil, podent gaudir de ella des d’estudiants d’institut fins a persones d’edat avançada com es fa a la majoria de països europeus.
Augmentar el nombre de Bicicas i l’horari. El dèficit dificulta el seu ús, quan hauria de ser el transport més recolzat per les autoritats pel seu cost zero per al usuari i el respecte al medi ambient.
Descompte de tren amb el carnet d’estudiant. L’únic descompte és mitjançant un carnet bancari i no amb el carnet d’estudiant, fet deplorable venint d’un servei públic quan moltes empreses privades ofereixen preus especials per a estudiants com per exemple en cinemes o camps de futbol.
Gratuïtat de la primera matrícula. Essent l’educació un dret fonamental aquesta hauria de ser gratuïta a tots els nivells, almenys en el que respecta a la primera matriculació de cada assignatura. A més a més cal tenir en compte que les beques no sempre arriben a totes les capes de la societat i el seu mal repartiment no assegura l’accés als estudis superiors en igualtat de condicions.
Millors preus a les cantines i major nombre de microones. Els preus imposats a les cantines a part de ser abusius no es corresponen amb la qualitat proporcionada. Per això, cal controlar el preus i evitar el monopoli de l’empresa que les controla per a contribuir a una major competència. També és necessària la disponibilitat diària d’un menú vegà i/o vegetarià: per la seua demanda i com a forma de respecte cap als animals.
Eliminació de les barreres arquitectòniques que encara romanen a la Universitat, com la innacessibilitat a les aixetes i al sabó per als minusvàlids amb cadira de rodes.
Gratuïtat del paranimf per a tota la comunitat universitària. Aquest edifici fou creat amb l’objectiu d’oferir als i les universitàries un espai de qualitat on realitzar espectacles i actes diversos, però tot allò que abans es feia de forma gratuïta ara es fa pagant.
Possibilitar l'accés a la universitat els diumenges a tothom. Actualment no es deixa entrar els diumenges, a no ser que portes carnet universitari, això perjudica, per exemple als estudiants no universitaris i als estudiants de selectivitat, ja que aquest dia no obri cap biblioteca de la ciutat.
Avisar amb antelació d’impagament de la matrícula per a poder prendre mesures amb antelació. Avui dia si no s’efectua el pagament de la matrícula en el seu moment avisen per carta a principis del segon semestre, però només et deixen 10 dies laborals. Aquest fet pot suposar un greu desequilibri en l’economia familiar, doncs desemborsar entre 500 i 1000 euros pot ser catastròfic. En cas que el pagament no s’efectue serà tancat l’expedient de l’alumne amb la seua conseqüent expulsió. Es pot donar el fet que una alumna domicilie el seu pagament pensant que té fons suficients per a sufragar la matrícula, a pesar de que aquestos no ho són la UJI no informa fins al segon semestre, si en els següents 10 dies no aconsegueix reunir els diners serà expulsada.
Víctimes d’accident laboral. Volem que es faça extensiva l’exempció del pagament de taxes als afectats per accident laboral i al seus familiars directes.

POPULAR: Defensem i treballem per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunye de la rigidesa tradicional, i que vaja encaminat a fomentar l'esperit crític.

Pisos solidaris. Exigir un augment de places per als estudiants universitaris, major difusió, una relació bidireccional amb el Barri de Sant Llorenç i la extensió del programa a altres barris.
Habitatges gratuïts a canvi de serveis socials. És necessària la creació d’un programa on s’oferisca habitatges als estudiants en què la contraprestació siguen treballs d’àmbit social, com l’atenció a persones majors, minusvàlides, etc.
Donar prioritats a les cooperatives d’estudiants que vulguen assolir les competències en serveis com reprografia o cantines.
Trinquet per a jugar a pilota valenciana en totes les seues modalitats.

CATALÀ: treballem per un ensenyament català, entenem que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament.

Universitat en valencià. En les dades que presenta cada any el Servei de Llengües i Terminologia en el curs 09/10 només el 21’16% dels crèdits totals de la UJI són donats en valencià, quan la demanda és del 50’21%. Això vulnera el dret lingüístic i com a tal exigim la opció, en totes les titulacions, de poder estudiar plenament en valencià, tant per part de la docència com de la bibliografia.
Titulació de Filologia Catalana. Castelló és la única província del País Valencià sense aquesta titulació, això suposa que hi ha una distància de 258 km. (des de València a Tarragona) sense la disponibilitat educativa en qüestió.

ANTIPATRIARCAL: reivindiquem el paper de l'ensenyament per avançar en la normalització de les diferents opcions sexuals.

Lluitem per assolir la igualtat de sexes.
Apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica.

DE QUALITAT: exigim un model educatiu que no mesure la qualitat educativa exclusivament per la seua eficiència, sinó que incloga criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes. Treballem per assolir la laïcitat.

Fomentar la creació d’intercanvi de coneixement entre l’alumnat universitari. Alumnes als quals se’ls dona bé una assignatura puguen donar classes a companyes i companys que no i que sigue convalidable per crèdits de lliure configuració como ocorre en altres universitats i per a tot l’alumnat, no només per als Eramus i majors de 25 anys com en la actualitat.
Publicació de notes a Internet. Que totes les notes siguen penjades obligatòriament al web de la Universitat, a més dels seus actuals espais, per a tenir la informació amb major rapidesa i des de qualsevol lloc. Cal tindre en compte que molts estudiants viuen fora de Castelló de la Plana i això dificulta la seua obtenció d’informació.
Ús d’energies renovables. Actualment existeixen alternatives per a l’autosuficiència energètica mitjançant l’ús d’energies renovables, la Universitat com a institució pública ha de recolzar la seua aplicació i utilització.
Major nombre d’impressores Al servei de reprografia de cada facultat existeix la possibilitat d’enviar els arxius des de les diferents sales d’ordinadors, per tal d’imprimir-ho gratuïtament amb les quatre-cents crèdits d’impressió que facilita la universitat a començament de curs, ara bé, actualment només existeix una màquina habilitada per a aquesta tasca, cosa que provoca col·lapses en l’esmentada màquina, així com cues d’espera excessivament llargues, és per això que demanem que s’habilite , almenys, una màquina addicional per tal de reduir el temps d’espera de l’alumnat.

CONTRA BOLONYA: ens oposem completament a l’aplicació de l’EEES al significar un pas enrere en l’educació pública que suposarà un augment del preu dels crèdits, la privatització parcial de la universitat amb l’entrada de l’empresa, l’oferiment de beques-préstec arraconant les beques actuals a fons perdut, eliminació de carreres, etc.

Activitats en commemoració d’Al-Nakba

2010-05-08T00:58:00.004+02:00

Des de Castelló per Palestina us comuniquem que hem organitzat un conjunt d'activitats per la commemoració del 62 aniversari de Al Nakba ("la catàstrofe" per al poble palestí).

Al llarg de la setmana vinent es podrà visitar una exposició fotogràfica, i es durà a terme un seminari informatiu al voltant de la situació actual, un videofòrum i una concentració.
Podeu consultar calendari i horari al cartell adjunt.

Les activitats que es realitzen a la Universitat Jaume I col·labora el SEPC.

VII Jornades Contra la Hipocresia Política

2010-02-28T18:09:00.002+01:00

Ja s’aproxima Març i com fa ja 7 anysl nucli del SEPC de la Universitat Jaume I em preparat unes Jornades, que des de l’any passat son convalidables per un credit de lliure configuració, que parlaran sobre diferent temàtica alrededor de les diferents injusticies que ens rodejen tant de l’àmbit dels Països Catalans com d’altres problemes que ocurreixen al món.

El programa serà el següent:

Dimarts 16 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE a les 16h tenim les xerrades Una Alternativa a les finançes actuals: Oikocredit i després la xerrada El Camí dels PPCC: Conèixer la terra per estimar-la que començarà a les 18h.
Dimecres 17 a la Sala de Graus de la FCJE tenim les xerrades: Cremar fotos del rei, vandalisme o llibertat d’expressió?que començarà a les 16h i després la xerrada Crisi i Sindicalisme Revolucionari que començara a les 18h
Dimarts 23 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE tenim les xerrades Destrucció del territori: PHN i Projecte Castor que començarà a les 16h i després la xerrada Normes del 32 que començara a les 18h
Dimarts 24 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE tenim les xerrades CENNUC: El consum ecólogic és possible que començarà a les 16h i després Videoforum: donant veu als animals no humans que començarà a les 18h
Dimecres 25 a la Sala Arcadi Sanz de la FCJE tenim les xerrades Que passa a Grècia? que començarà a les 16h i després la xerrada Situació política i social a Euskal Herria que començarà a les 18h

Per apuntar-se a les jornades cal que envieu les vostres dades (nom, cognoms,dni i correu electònic) a uji@sepc.cat.

Jornada d'Homenatge a Ovidi Montllor

2010-02-19T00:03:00.003+01:00

Des del nucli de SEPC de la Universitat Jaume I estem preparant una jornada d'homenatge a Ovidi Montllor, per a qui no ho sapiga és tracta d'un dels artistes més compromesos dels Països Catalans, i per aixó commemorem el 15 aniversari de la seua mort.

Els actes seran els següents:

Exposició al Hall d'Humanes des de l'1 de Març fins al 5 de Març
1 de Març: Vídeo projecció del Documental: Crónica d'un artista a l'aula ha1209 a les 18h
2 de Març: Video projecció de la pel·licula Con el culo al aire a l'aula ha1012 a les 18h
3 de Març: Video projecció de la pel·lícula El Pico a l'aula ha0106 a les 18h
4 de Març: Concert de Cesk Freixas al Hall d'Humanes a les 19h

Crónica de la cercavila en commemoració de la crema de Vila-real

2010-01-17T12:49:00.008+01:00

Avui, 16 de gener s'ha portat a terme a Vila-real la cercavila commemorativa de la crema de la ciutat a mans de l’exercit borbònic en la Guerra de Successió.

La convocatòria, que es ve desenvolupant any rere any, compta cada cop amb més participants que recorden el crit de: “Socarrats però no vençuts!”

La cercavila reivindicativa ha començat a les 12:00 de la cantonada del carrer Major amb Pere III a Vila-real, ha recorregut els carrers del centre per acabar en la Torremoxa, l’últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real.

Després a les 14:00 s'ha fet un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

El poble de Vila-real, a la comarca de la Plana Baixa, va eixir al carrer per defensar la terra al 1706. Un poble desarmat sense cap tipus d’exercit que els recolzara que va sofrir un càstig exemplar, va ser passada pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar la vila, al igual que Xàtiva, en un intent d’atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l’ocupació espanyola.

1706: Tenim memória, no oblidem

2010-01-07T22:59:00.002+01:00

Des de l'Esquerra Independentista de la Plana, que està formada per les assemblees de Maulets, Endavant, COS, el SEPC i l'AJPB-CAJEI; estem preparant uns actes per commemorar la crema de Vila-real a mans de l'exercit borbònic en la guerra de successió. El poble de Vila-real va sortir al carrer per defensar la terra, un poble desarmat sense cap tipus d'exercit que els recolzara i va sofrir un càstic exemplar va ser passades pel ganivet la majoria de la seua població i es va cremar al igual que Xàtiva en un intent d'atemorir les possibles resistències del poble català enfront de l'ocupació espanyola.

Els actes que estem preparant per al dia 16 de Gener son una cercavila reivindicativa que eixirà a les 12:00 de la cantonada del carrer major amb Pere III a Vila-real, que recorerà els carrers del centre per acabar en la Torremoxa l'últim vestigi que queden de les muralles i per tant símbol de resistència del poble de Vila-real. Després sobre les 14:00 es farà un dinar popular al Casal Jaume I, que està en el carrer Soldades.

Manifest:

1706: TENIM MEMÒRIA, NO OBLIDEM

Un any més, amb l’arribada del 12 de gener, l’Esquerra Independentista de la Plana eix als carrers de Vila-real per a retre homenatge als nostres avantpassats que l’any 1706, al crit de "ni Espanya ni França, sinó visca la terra i muyra malgovern", van defensar la vila (i, amb ella, les llibertats nacionals i populars).
El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem estar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions…
Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre "dimoni emplomat" i "incendiari malabava", volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el qual ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem les portes de la vila i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’"universal incendi", provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de "general escarmiento" per a tot el país: després d’"el desgraciat cas de Vila-real" totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.
No es tracta de remoure fantasmes del passat, ni de contar "batalletes" que ja no li interessen gairebé a ningú; però, si recordem massacres com aquesta, no ho fem mai des de l’òptica del nacionalisme burgés romanticista, sinó perquè estem en deute amb els nostres avantpassats (si no, tot el seu sacrifici perquè visquem en una terra lliure no haurà valgut per a res) i veiem com es vol amagar en la fossa comú de l’oblit tota la nostra història que ens recorda que som una nació diferenciada d’Espanya i França… De fet, des de les institucions locals s’intenta silenciar tot aquest passat, tal com ho demostra l’ajuntament de Vila-real, que no li ha fet mai el merescut homenatge a la gent del poble que va sofrir els abusos de les hordes borbòniques.
Si pensem en els ideals pels quals va lluitar la gent que avui homenatgem, està clar que tenien un fort component nacional; però no s’ha d’oblidar que la seua lluita també era per l’emancipació de les classes populars. Així, si ens fixem en el context actual, ens trobem que aquests són mals temps per a les classes populars dels Països Catalans: la famosa crisi del capitalisme, que deixa en l’atur tantíssima gent dels nostres pobles, on moltes famílies treballadores estan patint penúries, mentre que els rics de sempre ara demanen repartir les pèrdues de les seues empreses (i en canvi, quan eren temps de bonança econòmica, privatitzaven els beneficis); de fet, s’estan donant facilitats als empresaris perquè precaritzen encara més la situació del poble treballador mitjançant els ERO que s’apliquen a la majoria de fàbriques de la nostra comarca –com en el cas emblemàtic d'Azuvi– i les mesures que es donen des de les institucions per a superar aquesta crisi son simplement "pedaços" per a evitar els conflictes socials:estem parlant d’un "Plan E" que destina diners a fer obres públiques innecessàries (i sempre contractant grans empreses, sense tenir en compte els aturats del poble), quan aquests diners podien anar destinats a cobrir les necessitats culturals dels pobles (per exemple, l’estancada l’obra de la biblioteca municipal de Vila-real) i a oferir uns serveis públics de qualitat.
Sabent qui som i d’on venim ens resultarà més fàcil estar a l’altura dels reptes que ens puga plantejar el futur i, així, arribar als nostres objectius d’Independència i Socialisme: Vila-real: socarrada, però no vençuda! 304 anys després continuem lluitant per la llibertat!!

Dissabte 16 de gener, a les 12 hores, concentració davant la placa d’"homenatge als defensors de la vila" que hi ha al C/ Major Sant Jaume, cantonada amb el C/ Pere III

Crónica del 77é aniversari de les Normes del 32

2010-01-07T22:34:00.002+01:00

Com cada any, aquest desembre l’Esquerra Independentista de la Plana (constituïda per les assemblees comarcals de l’AJPB-CAJEI, Maulets, el SEPC, Endavant-OSAN i la COS), amb la col•laboració del Casal Popular de Castelló, ha eixit al carrer a commemorar l’aniversari de la signatura a la nostra ciutat de les Normes Ortogràfiques de 1932 (per les quals el País Valencià se sumava al consens lingüístic propiciat per les reformes de l’IEC, i s’assumia de forma inequívoca la unitat de la llengua catalana).

El dissabte 19, a les 7 del vespre, unes 200 persones sortíem de la Plaça de la Independència ("La Farola") darrere d’una pancarta amb el lema "Per la nostra història i la nostra cultura, parlem en català!" i, en una cercavila reivindicativa, vam recórrer els principals carrers del centre de la nostra capital comarcal. La marxa va transcórrer tranquil•lament i festiva, constantment animada pel tradicional acompanyament de la música popular d’un nombrós grup de dolçainers i tabaleters. Molta gent, en veure’ns, s’unia a la comitiva, mentre que altres, encuriosits pel sarau, preguntaven pel significat de la manifestació; tan sols uns pocs feixistes ens van increpar amb paraules despectives cap a la nostra llengua, fent així ostentació del seu tarannà intolerant i de la seua incultura. Durant la marxa, es van poder sentir múltiples consignes sobre la unitat de la llengua, recordatoris als polítics de torn sobre els nostres sentiments nacional i de classe, la reivindicació de la nostra cultura, que –evidentment– no és la que ells ens volen imposar.

En arribar al Carrer Cavallers, davant de la Casa Matutano, on fa 77 anys es van signar les normes, un company va procedir a la lectura del manifest. A continuació, va tenir lloc una –breu, però emocionant– exhibició de Cant d’Estil, en la que un gran cantador de la terra, acompanyat d’una magnífica versadora, va delectar el públic assistent amb unes albades sobre la unitat lingüística i nacional, amb uns versos sobre la repressió que pateix la nostra llengua i l’obligació que tenim de mantenir-la viva, utilitzant-la en tots els àmbits. La concentració va acabar punys enlaire, amb els sons de la Muixeranga; i d’allí ens vam desplaçar fins a la immediata Plaça de les Aules, on la colla dels Dimonis de Campanar (vinguts des de València, per a acompanyar-nos en aquesta jornada festiva i reivindicativa) ens va fer un espectacular correfoc, on la gent, a més de gaudir de l’espectacle del foc, es va

implicar en aquesta tradició tan nostra.

Un cop finalitzats els actes més reivindicatius, vam assaborir la vessant lúdica al Casal Popular de Castelló, on més de 150 persones vam degustar un bon sopar vegetarià i, per acabar la nit, vam gaudir d’un

concert en català amb el "hip hop" del grup El Blüe (de Nules) i la cançó d’autor de l’amic Josep Lluís Notari (de Vilavella), tot acompanyat de l’inevitable assortiment de begudes de la terra.

Des de l’Esquerra Independentista de la Plana volem agrair la seua participació a totes les persones que ens van acompanyar, ja que entre totes hem aconseguit un cop més traure al carrer un fet cabdal de la nostra història recent, importantíssim per a la nostra llengua i cultura, tot i que des de les institucions i la majoria de mitjans de

comunicació intenten mantenir en l’oblit aquesta data que consagra científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Prèviament, el dijous 17 i el divendres 18, als IES "Penyagolosa" de Castelló i "Honori Garcia" de la Vall d’Uixó –respectivament– els companys del SEPC havien organitzat (amb gran èxit d’assistència i amb

el recolçament del professorat dels centres) sengles xerrades del sociolingüista Vicent Pitarch sobre la importància i transcendència de les Normes de Castelló.

Col·lectius de l'Esquerra Independentista de la Plana

2010-01-04T01:02:00.003+01:00

Coordinadora Obrera Sindical - la Plana

Endavant (OSAN) - la Plana

Maulets - la Plana

Assemblea de Joves de la Plana Baixa - CAJEI

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - Universitat Jaume I

Enganxines i cartells

2009-12-30T00:14:00.002+01:00

Campanyes de l'Esquerra Independentista

2009-12-26T21:39:00.002+01:00

Campanyes temàtiques

Campanyes sobre cassos repressius

Cercavila pel 77 aniversari de les Normes de Castelló

2009-12-01T15:17:00.005+01:00

Un any més, com cada desembre, a Castelló commemorem les Normes de 1932, una fita històrica menystinguda per les institucions i, moltes vegades, condemnada a l'oblit. Aquestes normes consagraven i consagren científicament i de manera oficial la unitat de la llengua.

Al llarg de la història la nostra cultura ha patit atacs. El decret de Nova Planta va encetar la persecució política de la llengua catalana a les nostres contrades, intentant anul·lar la nostra identitat col·lectiva com a poble. Fa 70 anys, amb la victòria feixista de 1939, se'ns tornava a prohibir expressar-nos i manifestar-nos en la nostra llengua, perpetuant aquest etnocidi. Amb la constitució espanyola de 1978 i l'entrada en vigor dels estatuts d'autonomia, no sols es divideixen i s'enfronten els interessos immediats del País Valencià, el Principat de Catalunya i les Illes (amb una llengua, cultura i història comunes i diferenciades de la resta de territoris de l'estat espanyol), sinó que es redueix la nostra identitat política i cultural a la d'una simple forma administrativa del regne d'Espanya i es mutila la capacitat dels valencians i valencianes per a decidir el nostre futur i construir el nostre model polític i econòmic. A més, des del govern valencià encara no s'ha acomplert en la seua integritat l'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià aprovada l'any 1983.

És així com volen que passem a ser un simple trosset del regne dels descendents de Felip V (aquell que incendiava Vila-real i Xàtiva), una simple suma d'individus-súbdits sense capacitat de resposta i d'organització col·lectiva, sense lligams i sense memòria històrica. Per això, la nostra llengua, allò que més clarament uneix a les valencianes entre nosaltres i amb la resta de territoris dels Països Catalans, ha estat sempre l'objectiu central de l'ofensiva, el camp de batalla. Perquè menysprear, arraconar i dividir la llengua no sols suposa atacar la nostra identitat, sinó també i de retruc, destruir la nostra capacitat de mobilització i de resposta per a conquerir els nostres drets (socials, nacionals, personals) i defensar-los.

A dia d'avui ens trobem amb un context difícil en molts aspectes: una llengua arraconada de les institucions i dels mitjans de comunicació públics i privats; la impossibilitat del jovent d'estudiar en català (100.000 alumnes més d'infantil i primària estudiarien en valencià si la Conselleria d'Educació oferira les places que les famílies sol·liciten, la Universitat Jaume I sols oferta un 20% dels crèdits totals en català); la defensa acientífica, per part d'aquells que mai la parlen, de la idea que tenim una llengua diferent de la que es parla a Tortosa, Palma, el Matarranya o el Rosselló...

Però malgrat que a algú li pese, el poble valencià continua viu. Ho confirmen els centenars de milers de persones que, a pesar de tot, continuem expressant-nos en la llengua del Tio Canya arreu de les nostres comarques i que prenem la paraula contra l'auto-odi, en català i pel català: el d'Estellés, Matilde Salvador, Joan Fuster, Maria Mercè Marçal, Bernat Artola i Ovidi Montllor, el català de tots i totes.

És per això que, una vegada més, tenim raons per manifestar-nos. Motius per celebrar l'aniversari de les Normes de Castelló, però també motius per a la rebel·lia. Els valencians i valencianes tenim, més que mai, el deure de defensar allò que és nostre, allò que ens uneix, la nostra llengua. La llengua és la nostra arma, la nostra principal eina per a rebel·lar-nos, per a plantar cara i per a començar a decidir sobre les nostres vides i el nostre futur.

Cal que ens esforcem a expressar-nos en la nostra llengua en tots els àmbits per tal de normalitzar-la. Però sobretot és moment de defensar-la i de fer-la l'element indispensable del nostre alliberament i la nostra reafirmació com a poble.

Per la unitat de la llengua,

Pel País Valencià,

Pels Països Catalans,

Per la nostra història i la nostra cultura: Parlem català!

Crónica dels actes contra la violència de gènere

2009-12-01T15:14:00.001+01:00

Des del nucli del SEPC de la Universitat Jaume I (Castelló) s'han fet un seguit d’actes reivindicatius en motiu de la diada contra la violència de genere, que han consistit en dibuixar siluetes al terra com si foren les línies que utilitza la policia forense quan hi hagut un feminicidi, acompanyant aquesta silueta hem posat un text, on indicàvem casos reals de violència de gènere, que impactaren a la gent. També s'han fet siluetes de dones de cartró i s'han penjat des d’un lloc ben visible. I per arrodonir els actes hem posat paper continu per a que tota la comunitat universitària opine sobre la violència de genere. Pel que fa a l’acceptació de l’estudiantat dir que has sigut molt positiva, ja que els ha impactat molt aquesta manera de fer arribar les nostres reivindicacions.

De passada també dir que el nostre posicionament contra la violència de genere no ha de veure res amb la utilització que fan els mitjans de comunicació, on treuen aquest fet com quelcom aïllat. Pensem que aquesta diada s’ha desvirtuat on tothom baix el pretext de la correcció política denuncia aquesta violència sense arribar al fons de l’assumpte. Des de l'òptica combativa del SEPC veiem que aquesta violència no és res més que les conseqüències visibles del patriarcat, que esta inserit en els racons més recondits de la nostra societat. Veiem que allò que du a un home a eliminar físicament a una dona comença des de que és xicotet, on veu quins son els rols en la família i com es reprodueixen en l’escola, arribant a veure que les dones sempre han de ser les que treballen, les que no tenen força, les que ploren. Aquest complex d’inferioritat es assumit pels dos generes i es el que genera una submissió de la dona, i quan algunes dones intenten eixir del que s’ha marcat socialment, és quan el genere dominador es posa nerviós i recorreix a la força per sotmetre a la dona.

Aleshores des del nucli de la Universitat Jaume I fotem canya al patriarcat, defensem un model coeducatiu on s'anul·len les construccions de genere, perquè l’educació és el futur. No volem que més generacions s’eduquen els rols que imposa la societat patriarcal, volem persones lliures en una terra lliure.

Altres col·lectius de la Plana

2009-11-24T01:44:00.002+01:00

Castelló de la Plana

Endavant: organització socialista d'alliberament nacional

Grup per la Recerca de la Memòria Històrica

Dones de negre: col·lectiu feminista

Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans - Universitat Jaume I

Xarxa d’agroecologia

Maulets: el jovent independentista revolucionari

Coordinadora Obrera Sindical

Castelló per la llengua

15M - Assemblea de Castelló

Botafocs: ball de dimonis

Comú: distribució, edició i contrainformació

Club pilotari

Cooperativa CENNUC

Cooperativa Integral Amalur

Mone: col·lectiu d'articultura

Xaloc: dolçainers, tabaleters i trabucaires

Colla de dolçainers i tabaleters

Dol-i-tab: colla de dolçainers i tabaleters

Grup Castelló: associació d'estudis tradicionals

Grup Ramell: associació cultural de dansa

Ateneu Anarquista

Massa crítica: grup de ciclistes

Observatori social

Castelló per Palestina

Macedònia: col·lectiu lèsbic, gai, bisexual i transsexual

La Barraca: la revista del Grau

Borriana

Festes alternatives

Col·lectiu Escletxa

Colla de dolçainers i tabaleters

Agrupament escolta

Agrupació Borrianenca de Cultura

Nules

Festes alternatives

Club d'escalada i bloc

La Corretjola: associació cultural

Borriol

Festa Alternativa als Bous

La Pedrera: club muntanyer

Fòrum sobre l'actualitat del poble

Benicàssim

R de Renegà: col·lectiu ecologista

Esplai cataflai: agrupament escolta

Colla de dolçainers i tabaleters

Vila-real

Assemblea de Joves de la Plana Baixa - CAJEI

Almassora

Almassora Jove Alternativa

Les Alqueries

Casal Jove

Betxí

Fundació Noves Sendes

Samarretes

2009-11-24T01:43:00.000+01:00

(clica la imatge veure més informació)
Samarreta del SEPC

Imatge al davant

Imatge a la màniga
Imatge al davant
Imatge a la màniga

Samarreta de l'Esquerra Independentista de la Plana

Imatge al darrere

Samarreta de la campanya de l'Esquerra Independentista

"300 anys d'ocupació, 300 anys de resistència"

Imatge al darrere

Documents

2009-11-22T01:40:00.004+01:00

Estratègia Universitària 2015: un nou atac del capital a la Universitat

No al grau de dret ni al màster d'advocacia

Manual per l'autogestió de les nostres vides (podem.cat)

L'identificació i l'escorcoll (Alerta Solidaria)

Marxisme i nacionalitat-Manuel de Pedrolo (CAJEI)

Causes de la crisi (Endavant-OSAN)

Lúltim pas cap a la liberalització de l'ensenyament (SEPC)

L'ús del català en una universitat globalitzada (SEPC)

Modes de producció, patriarcat i triple opressió-Iñaki Gil de San Vicente (Dolça lluita)

Crónica de la Setmana de Benvinguda

2009-11-04T11:46:00.010+01:00

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans va encetar aquesta setmana de benvinguda a la Universitat Jaume I de Castelló amb la presentació del SEPC i amb el passi del documental Terra Lliure, punt final.

Els actes següents van consistir en el passi de dues pel·lícules més que van completar el cicle de cinema sobre els moviments d'alliberament nacional (La pelota vasca i El viento que agita la cebada). També vam realitzar una assemblea oberta, que va transcórrer amb normalitat i va servir per reunir a nous militants per al nucli de l'UJI.

Quant al concert dels Ovidi Twins, van reunir un gran nombre de gent i ens van fer passar una vesprada divertida i reivindicativa. I per últim, la fira de col·lectius, que va transcórrer durant tota la setmana, ens va servir per apropar el SEPC a tota la comunitat universitària i per a distribuir material.

Que és aixó del SEPC?

2009-11-04T01:37:00.003+01:00

Qui som? El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) som l'organització estudiantil de l'esquerra independentista, nascuda arran de la fusió de les organitzacions estudiantils Alternativa Estel i la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC). Treballem amb voluntat d'esdevenir l'eina de totes les estudiants dels Països Catalans per la seva autoorganització, formació i presa de consciència en la defensa dels nostres drets com a estudiants i persones.

Com ens organitzem? Les nostres estructures internes es basen en l'assemblearisme, el control democràtic i la plena participació. Apostem per una tasca sindical i associativa des de la nostra realitat més propera: els centres d'ensenyament. Rebutgem de soca-rel la burocratització d'algunes organitzacions estudiantils i el control que pretenen exercir organitzacions polítiques i corporacions sindicals de treballadors sobre el moviment estudiantil.

Els nostres objectius: Treballem per la construcció d'un marc educatiu pels Països Catalans, des d'una òptica d'esquerres. Amb aquesta finalitat, ens dotem de metodologies de treball per tal d'avançar en la transformació dels centres educatius, basant-nos en cinc grans eixos de reivindicació: l'ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat.

On ens pots trobar? Tenim presència a tots els Països Catalans i som fruit de l'experiència de més de 25 anys d'associacionisme estudiantil independentista. Ens pots trobar a qualsevol de les universitats públiques dels Països Catalans i a més d'un centenar de centres de secundària.

CONSTRUÏM UN MODEL EDUCATIU...

Públic: volem un ensenyament que garanteixi la igualtat d'oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques. Entenem que l'ensenyament públic ha de ser d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat.

Popular: defensem i treballem per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crític.

Català: treballem per un ensenyament català, entenem que cada poble, per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts. La llengua catalana ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament.

Antipatriarcal: lluitem per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Tanmateix, reivindiquem el paper de l'ensenyament per avançar en la normalització de les diferents opcions sexuals.

De qualitat: exigim un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes. Treballem per assolir la laïcitat.

Contacte!

2002-11-04T23:58:00.008+01:00

Si vols militar al nostre nucli, rebre informació de les activitats que realitzem, comprar material o fer-nos arribar els teus suggeriments, pots enviar un correu electrònic a uji@sepc.cat.

No dubtes en ficar-te en contacte amb nosaltres. Tu també formes part del nostre projecte, entre tots el farem gran!